—Poema de Joan Benet i Petit, publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—
 |
Mare de Déu de Paller
Foto: Ramon Oromi Farre
|
I
Per anar pel dret camí
que Paller ens ensenyaria,
remorós el Bastareny
el pas nostre guiaria.
Seguírem-lo confiats
per l'esquerra de la riba
i arribem fins a Bagà,
que records ducals rumia
al voltant del castell vell
tot folrat de senyoria,
amb escuts de tres blasons
i amb la fama d'heroïna.
Una escala triomfal
torrentera amunt s'enfila;
cada grau del graoner,
un hort xic té per catifa.
L'han estesa amb tot amor
una gent que ací venien
part d'allà de Gresolet
a cercar el pa de les mines.
Les baranes van essent
cada volta més asprives;
el retall de cel, més minso
i les feixes més petites.
Els colossos del Cadí
que des de ponent arriben
i els que vénen de Sant Marc,
als qui tosa d'Alp abriva,
embolcallen l'estimball
de la penombra enfosquida.
Mes hom darda ben segur
de trobar la Claror viva
sobretot quan finalment
a la font frescal arriba
aquella dels Banyadors
que al rampeu del marge fila.
Oidà, el temple de Paller
formant part de la masia,
un casal de dos vessants
la carena al cim per quilla.
El retaule, tot de cop,
braseral que refulgia,
no sabem si n'era l'or
que en mil fils tria i destria
o l'Estrella que al bell mig
del cambril es deixondia
com l'aurora lluu abans
d'apuntar l'astre del dia.
Veniu a mi els que m'ameu
amb confiança, sens mida;
les gràcies que abelliu
us faran l'ànima rica.
II
Des de Paller, on residiu,
Rosa fresca i matinera,
de Cerdanya i Cardener
sou la bella Portalera.
Per aquests colls cadinencs
vostre alè vénen a rebre
el Rigard a sol ixent,
a tramuntana, el riu Segre.
El convent de Sant Llorenç
prop la vila bagadana
al boirós any mil dos-cents
els furs vostres defensava.
Nomenava els capellans,
conferia les comandes
que amb segell d'estil feudal
Galceran autoritzava.
Oh, Verge, quin temps aquell
de florida edat mitjana
en què us feien els devots
donació de cos i ànima,
que eren rebuts a Paller
pels donats que hi sojornaven
per romandre i per morir
de l'amor entre les flames.
El baró, poble i convent,
amb freqüents picabaralles,
van fornir els pergamins
que els arxius emplenen ara.
En el pla de Banyadors
s'enlairà la nova casa,
ufanós lluc de Paller
que al segle divuit brotava.
A la clau de l'arc central
de la porta dovellada,
mil set-cents quaranta-vuit
gravada porta la data.
La casa dels ermitans,
confortable i ben folgada,
a romeus i pelegrins
oferir pot bona estada,
i l'aigua d'aquella font,
un cristall per pura i clara
de guarir nafra i dolor
ha tingut l'anomenada.
La gent pugen a l'estiu,
primavera blanc rosada,
en tardor i en fred hivern
a abeurar-se a la fontana
que raja del vostre cor
a doll fet virtuts i gràcies,
apaga la set del cos
i és cordial per la de l'ànima.
De les gestes de Paller
s'estalonen fets i dates;
adés plans d'embelliment,
ara canvis de retaules,
donacions bogals adés
d'heretats, cossos i ànimes,
d'escultors de gran renom,
de pintors d'estesa fama.
La portaven més enllà
el Bastareny amb les aigües,
les gentades dels aplecs
i els pidols amb llunyes captes.
III
Si els vestits de seda i or
que oferia la duquessa
ja no es veuen a Paller
ni curullen l'arquimesa,
si les llànties d'argent
una a una s'apagaven
i del duc i dels barons
no se'n veu petja ni rastre,
ben sencers resten encar
els murals, volta i retaule,
el viver dels Banyadors
i la llista dels miracles
i encara, al mig del cambril,
la Reina del sol i els astres
que encenia el mateix Déu
en son pla inescrutable.
Les més belles flors d'amor
són com sempre conreades,
dels aplecs esplèndids rams
i tradicions amades;
gent vinguda de pertot,
Cardener, Berga i Cerdanya,
el peu moll d'aigüerols uns;
altres, neu a la samarra.
IV
Abans de coronar els colls
ple trau breu de la sendera,
al cambril l'adéu florit
ens alegra i asserena.
El vostre cor és tan bla
entremig del món de pedra,
el vostre mirar tan dolç
en la fosca del capvespre,
que venim ben confiats
per a dir-vos: "Santa Verge,
quan passem el coll ombriu
que l'ignot la passa mena,
enceneu-lo per favor,
si més no, d'una llumeta
com la que hem tastat avui,
carícia fugissera,
a l'ermita de Paller,
al capçal ardit de Berga."
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada