-Poema de mn. Camil Geis, en el segon centenari de la seva canonització (any 1926)-
.
 |
| Sant Lluís Gonçaga |
Sobre els jardins que el sol de juny morfulla,
floreix el vostre lliri, Sant Lluís:
és una ala d'arcàngel cada fulla,
i, cada flor, un estel del Paradís.
Floreix cada any, amb fulles renovades,
i, cada any, és fragant de nova olor;
no l'esfloren ni vents, ni maltempsades,
ni la pàtina en solla la blancor.
Com esbart de colomes voladores,
ronden el lliri els cors dels jovençans.
Obriu les blanques flors, acollidores,
flors d'oasi, en el món, refrigerants.
Arran de les grans festes centenàries,
el vostre lliri enfonsi més la rel
en les feixes del segle solitàries,
i el seu perfum fressi el camí del Cel.
Lliri florit entre barders d'espines,
guariu els cors que sagnen, perforats;
sembreu les vostres gràcies divines
damunt els esperits esmirriats.
I, en arribar l'hora suprema nostra
del traspàs a l'Etern, oh, Sant Lluís,
amb el màgic secret del lliri vostre,
obriu-nos el cancell del Paradís.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada