Diví companyó. Poema de Primera Comunió


Tinc un nou company des d'ara:
no voldré renyir-hi mai!

Serà el meu company d'estudi,
de la taula i de la llar,
i en el joc mai no podria
tenir jo millor company.

És un joc de "qui més corre?"
No el podreu pas atrapar:
puja al Cel, baixa a la terra...
puja i baixa en un instant.

Feu el joc de "qui s'amaga?"
Ell és Déu i s'ha amagat
en la blanca rodonesa
d'un petit bocí de pa!

Tinc un nou company des d'ara:
no voldré renyir-hi mai!

—de mn. Camil Geis—

.

Comentaris