dimarts, 4 de març de 2014

Camí de camí. Poema de Nadal de mn. Camil Geis.

Oh, Nit plena d'un Infant
que neix d'una Mare Verge!
Oh, Nit, degotall d'estels,
cascada de meravelles!
Tots els estels han baixat
a adorar Déu al pessebre:
baixaven en processó
amb els gresolets encesos;
baixaven per uns camins
ben nets de dol i de pena.
Un d'ells pel camí deixà
una lluminosa estela:
deixava un ròssec de llum,
com una cua, una trena...
o com un camí immortal
que cap núvol no empolsega.
Camí celeste, camí
que fressà un camí a la terra:
fressava el camí dels Reis...
Camí de camí, l'estrella.

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada