Creu fidel, l'arbre més noble,
el més insigne de tots.
Cap bosc d'igual no en daria,
ni en fruit, ni en fulla, ni en flor.
Arbre dolç que amb els claus dolços,
càrrega dolça sosté.
Canta llengua la corona
de combat tan gloriós
i digues-ne la victòria
sobre el trofeu de la creu:
com el Redemptor dels homes,
en ser immolat vencia.
Creu fidel, l'arbre més noble,
el més insigne de tots.
Cap bosc d'igual no en daria,
ni en fruit, ni en fulla, ni en flor.
Condolent-se el Creador
de l'error del primer pare,
quan per menjar el fruit vedat
en la dissort s'enfonsava,
ell ja l'arbre assenyalà
per guarir dels danys de l'arbre.
Arbre dolç que amb els claus dolços,
carrega dolça sosté.
Arbre dolç que amb els claus dolços,
càrrega dolça sosté.
Així ho exigia l'obra
de la nostra salvació:
que amb l'art de Déu es vencés
l'enginy astut del maligne,
i sabés treure el remei
d'on l'enemic ens feria.
Creu fidel, l'arbre més noble,
el més insigne de tots.
Cap bosc d'igual no en daria,
ni en fruit, ni en fulla, ni en flor.
Quan arriba a plenitud
el temps de les profecies,
neix el Creador del món
enviat del si del Pare,
revestit d'humana carn
en el ventre d'una verge.
Arbre dolç que amb els claus dolços,
càrrega dolça sosté.
Tot just nat plora i sanglota
dins l'estretor d'un pessebre;
amb bolquers la mare verge
el seu cos tendre embolcalla;
cenyeix amb estretes faixes
els peus i les mans d'un Déu.
Creu fidel, l'arbre més noble,
el més insigne de tots.
Cap bosc d'igual no en daria,
ni en fruit, ni en fulla, ni en flor.
Quan ha complert ja trenta anys,
el temps de la seva vida,
per redimir-nos es dóna
lliurement a la passió;
Anyell immolat es mostra
dalt de l'arbre de la creu.
Arbre dolç que amb els claus dolços,
càrrega dolça sosté.
Defalleix i fel li donen;
espines i claus i llança
foraden el cos suau
d'on brollen la sang i l'aigua.
Quin riu pot purificar
terra i mar i tot el món!
Creu fidel, l'arbre més noble,
el més insigne de tots.
Cap bosc d'igual no en daria,
ni en fruit, ni en fulla, ni en flor.
Arbre sant, vincla tes branques,
ablaneix la teva fusta,
endolceix la rigidesa
que t'ha donat la natura,
i que el teu tronc suaument
els membres del Rei sostingui!
Arbre dolç que amb els claus dolços,
càrrega dolça sosté.
Només tu aixecar pogueres
la víctima universal
i com arca beneïda
salvar el món del seu naufragi;
la sang sagrada t'ha ungit
que de l'Anyell vessava.
Creu fidel, l'arbre més noble,
el més insigne de tots.
Cap bosc d'igual no en daria,
ni en fruit, ni en fulla, ni en flor.
A la santa Trinitat
es doni glòria per sempre,
igual al Pare i al Fill
i a l'Esperit Sant Paràclit.
Al Déu u en tres persones
tot el món doni lloança. Amén.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada