21 d'octubre: Santa Úrsula.
22 d'octubre: Sant Joan Pau II. 24 d'octubre: Sant Martirià. Sant Antoni Ma. Claret. 25 d'octubre: Mare de Déu del Collell. Sant Bernat Calvó. 26 d'octubre: Sants Llucià i Marcià. 28 d'octubre: Sant Judes Tadeu. 29 d'octubre: Sant Narcís.
OCTUBRE: Mes del Rosari.

dilluns, 23 de desembre de 2013

Pren l'Infant i la seva Mare i fuig. Escrit marià de mn. Miquel Melendres

Fugida a Egipte de la Sagrada Família
Santuari de Montserrat
—Alça't, Maria! —Alça't, virginitat! —Heu de seguir la història del Fill.
Primer, expulsat del poble: "No hi ha lloc per a ells".
Ara, ja de la nació.
Després, en el Calvari, expel·lit de la ciutat, el clavaran en creu, que Ell no toqui a la terra, com si el volguessin expulsar del món i llançar-lo en el buit.
Fuig.
Fas nosa a aquells qui t'aclamaven com l'Esperança de les nacions.
Fas nosa a la concupiscència.
Verge! —Puresa! —Fuig!

Per què hi ha la neu als cims i no a la terra baixa?
És perquè havem amenaçat amb l'edicte d'Herodes, amb els nostres edictes de plaer, que occiríem el Just en braços de la Verge?

Pren l'Infant i la seva Mare i fuig.
La història de sempre.
Com a Betlem on "no hi havia lloc", Déu a pesar de tot ens deixa el Fill en la nostra ànima. S'han de complir les profecies del seu amor vers l'home no-ningú!
Però ens alcem en armes així que ens adonem que un Rei és nat a dintre nostre.
I ens l'han de prendre cap a Egipte, on tal vegada en lloc de perseguir-lo, cauran els ídols al seu pas.

...

Prengué el Nen i sa Mare

Josep, Patge del Pare amb nom de pare, prengué el Nen i la Verge, i retornà a Israel.
D'un sol braçat, la Flor i el Test.
La Resplendor i la Teia.
I partiren d'Egipte...

En néixer en el pessebre, vingué del cel, l'Infant, cap al seu poble.
Ara hi anà segon camí —aquest cop de la terra.—
I ho féu encara més sigilosament.

Prengué el Nen i sa Mare.
Direu: —Que trist devia ésser, desert endins, tan sols! ni que estiguessin fets els caminants, a soledats més soles!
Però mireu-los allà al lluny —veritables Tres Reis de l'Orient, ni que sense seguici.—
I digueu si aquells dies —tant els d'anada com els de retorn— no foren potser els únics que els horitzons humans no han destorbat amb faramalla si no maligna, inútil, la clara silueta de la Divinitat.


.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada