dissabte, 7 de desembre de 2013

Àngelus... Escrit marià de mn. Miquel Melendres

I ara —l'Àngel ja és fora— els cristians repetim l'Àngelus i les campanes hi conviden.
Ens ha fugit l'escena. Ens n'ha quedat, no obstant, la resplendor. Com un eco de llum i de dolcesa...

La casta pau de l'Àngelus! La Verge ja ens ha fuit, però aquest resar l'Àngelus és com si encara en voleiés el vel.
Mireu els campanars plens d'ocells de campanes, quin so més pur, més clar, tocant a l'Àngelus!
Nang... Nang... Nang...

"L'Àngel del Senyor anuncià a Maria..."
Remouen, als matins, les llums primeres que van volant pel món, saltant del niu calent del sol que s'alça.
Fan tremolar la calda del migjorn.
I endolceixen la sang vermella dels capvespres:
Nang... Nang... Nang...
Sobre el brogit de les ciutats.
Per entre els finestrons del malalt que febreja.
A l'oïda dels frèvols que va minant la carn:
Nang... Nang... Nang...
"L'Àngel del Senyor anuncià a Maria!"

Hi ha molta negror, al món.
Molta tristesa a la terra sempre en lluita.
Però toquen a l'Àngelus i el dring dels campaneigs evangelitza als homes la pau casta...
Agraïm a la Verge que tres vegades cada dia en el tocar de l'Àngelus, com si unes mans angèliques ens tustessin l'espatlla amb uns nusets molt fins, molt blancs:
Nang... Nang... Nang!...


.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada