 |
| Jesús trobat entre els Doctors de la llei Quadre de William Holman Hunt |
Fill!
Temem davant d'una paraula sola.
En l'Escriptura, sobretot.
Temem talment davant d'un llamp que és instantani i crema. Que és un moment i fen.
Quan les mares el diuen, aquest mot, quina força no hi posen!
I és que se l'han fet seu a costa de dolences.
I és l'únic, de vegades, que els resta del seu part: el nom del fill!
Maria digué: —Fill!
No hi ha avencs a la terra que puguin repetir aquesta paraula amb un ressò prou gran.
Tota la glòria de Mare, de la Verge; tota la seva dignitat; la seva amor incoercible, la seva pena amarga i ampla com la mar, espremuda en un mot, ara degota:
—Fill!
Com més vibrem, més alta és la música.
Més pura. Més prima. Fins diríem més simple.
Com més simplifiquem més som a prop de Déu.
"El que sóc", va dir Yahuè, per definir-se.
I és quan ha d'abaixar-se fins a l'home, que multiplica els mots.
—Fill!— digué Maria atribolada,
I és aquesta paraula sola, nua, la que l'apuja més a prop de Déu.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada