 |
| Pessebre de l'Associació Pessebrista de Vilanova i La Geltrú Figures de José Luis Mayo |
—Qui sap si Jeremies amagà l'Arca de l'Aliança en una cova com la de Betlem?—
El cor es fa aquesta pregunta meditant com Josep, el vespre de Nadal, féu entrar en una cova, a la ciutat del Pa, la Verge santa, —Arca vivent del Déu vivent—.
Maria estava gràvida. I gràvida d'un Déu. Era el nou Arbre de la Vida i li arribava l'hora.
I la Branca es vinclava al pes del Fruit...
L'Àngel li havia dit, quan anà a anunciar-la, que no tingués pas por. Mes, en entrar a la Cova, ¿qui podrà dir que no tremia?
Busqueu una més alta emoció que dur a l'entranya el Desitjat dels pobles —obsessió del poble d'Israel— i gran Desig de Déu!
I bé: la Verge coneixia que era el Cofret del Crist, a punt de mostrar al món la Gemma desitjada...
El món, ni que sense esma, cruixia de delit.
La gran ventada messiànica s'ho emportava tot en revolvins irresistibles.
I la Verge Maria entrava en el Portal...
I donà a llum la Llum.
Allí es corbà la Branca, tan ventejada de desigs, i enmig de l'alt silenci de la terra i del cel, caigué la Fruita en mans d'una Mareta en èxtasi.
Protosacerdotessa, començà tot seguit la sagrada litúrgia de l'amor maternal, amb cerimònies de besos i abraçades.
Encara llunys els Reis, al sostre de l'estable hi havia abundantment, per espirals d'encens, blancor de teranyines.
Per cirials, els astres dalt del cel. I a baix, la Verge alçant enlaire fins als llavis —en un ver alçar Déu— el seu Menut.
I embadalit, genolls en terra, Josep, l'escolanet...
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada