divendres, 20 de desembre de 2013

I donà a llum el Fill (II). Escrit nadalenc i marià de mn. Miquel Melendres

Dibuix de Giuliano Ferri
I donà a llum el Fill.
I dóna a llum el Fill.
Encara no ha finit l'infantament puríssim.
La vida de la gràcia és un Nadal etern.
Cada any —cada moment— Nadal retorna.
I amb ell torna Jesús que encara és l'Esperat.
L'Esperat que ha vingut, però que té possibles tantes noves vingudes com nous acreixements de gràcia divina són possibles als cors.

I donà a llum el Fill.
I el dolç record anyal d'aquella nit vivíssima, més que el record llunyà, té un no sé què de vida, de presència.
Les dotze batallades de les nits de Nadal, superen tota comparança.
Esclats incomprensibles, emoció dels cors, estremiments recòndits...
Amics o enemics del gran Amic, tothom les sent al pit, com li ressonen.
Tothom espera l'Infantó.
Qui com Maria i com Josep. Qui amb el rosec d'Herodes.
Qui li prepara el cor com un bressol i qui com un taüt: homes que odien la Claror i avorreixen la Vida i volen que per Nadal Jesús els neixi mort, com un albat que neix cadàver.
Però Nadal sacut arreu. Sonen les dotzes batallades d'aquella nit de llum, i sobre l'or o el fang de tots els homes, vola, finíssim, un gemec diví...


.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada