A Maria Assumpta. Poema del P. Jaume Garcia Estragués

Maria Assumpta al Cel

Doncs per què el món abandoneu, Maria,
i empreneu la volada cap al Cel,
deixant el cor de l'home en doloria
quan veu que es pon el seu brillant estel?

Mentre fóreu ací sa companyia
era la vida dolça com la mel,
mes d'ençà que us trobeu en llunyania
té tot el d'aquest món regust de fel.

Si lluny, però partiu de la fillada,
Maria, no l'heu pas abandonada,
ans cura d'ella des del Cel teniu.

Quan el plor de l'enyor mulla sa cara,
si pensa que al Cel té la seva Mare,
alçant-hi els ulls i el cor, somriu, somriu...

(Agost del 1921)

Reina al Cel Assumpta, pregueu per nosaltres

Comentaris