Cant a Montserrat, de Carles Cardó


Delirosa de llum, la terra puja,
cada cim un anhel de claredat;
la llum del cel ferit es vessa en pluja
damunt el prec del puig transfigurat;
¡oh Montserrat,
Mont de preguera en cims multiplicat!

Herba d'olor, ruda, timó, vidalba,
el parentiu diví tu ens has donat;
alenes vers el món, i el món se salva;
envers el cel, i el cel és perfumat;
¡oh Montserrat,
planta del Fruit de la immortalitat!

Graó del cel, besen les teves plantes
llavis sofrents de dir la veritat;
tu, arpa al vent, vibrant de cims, ens cantes
¡oh Montserrat,
la joia pura de l'eternitat!

Has fet la força del dolor ben nostra;
poble colpit de Déu, poble inspirat;
lloc on l'Etern sa gentilesa ens mostra;
¡oh Montserrat,
Castell granític de la humilitat!

Tens un tresor més alt que les estrelles,
Cambra divina de l'Etern nostrat,
embrunida de veure meravelles
i de plorar les malvestats novelles
del fill pròdig que encara no ha tornat;
¡oh Montserrat,
vell Monument de la maternitat!

Pugen els cants per totes les senderes
aromosos de fe i humilitat;
bells són els peus que petgen tes tasqueres
anunciant la pau i la bondat;
¡oh Montserrat,
sigui el teu cant auguri del Regnat!

Mont rutilant, esplèndid de pregàries,
fúlgides armes de més pur combat;
¡que en són de delitoses les estàries
en l'aula verge de ta intimitat;
¡oh Montserrat,
calma fervent damunt la tempestat!

No pot morir qui porta una corona
d'oracions i un càntic inspirat
i l'Herba Bona dins el cor, que dóna
olor de vida i fruit d'eternitat;
¡oh Montserrat,
tu ens fas flairosos d'immortalitat!

Leysin, 16 d'agost de 1950.

Comentaris