—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
I
Quan El Segre ponentí
veu al marge La Bassella,
disposada a fer camí
terra amunt per La Ribera,
agarbona un pom de flors
que a la Verge en vol fer ofrena,
a la Verge del cor dolç
que sojorna a la carena.
—Deu-me el pom, Segre, si us plau,
que apomàveu per la Reina,
jo el duria al seu palau,
com que hi vaig, no en perdré feina.—
Quan enrere es va esboirant
la tovor grassa de l'horta,
el sol és més radiant
i el delit se'ns en emporta.
Des d'ací veiem el vol
de la mística Gavina
en el mar llis de Montpol
que emmiralla la bosquina.
El paisatge i l'horitzó
amb tonada fervorosa,
acompanya la cançó
que li canta fresca alosa.
II
Per un pastor del país
era trobada
de Massarrúbies la flor
més cobejada.
A l'ombreta de la font
de l'aigua clara
que li feia de mirall
i d'alifara.
Amb quin goig al seu poder
l'hagués servada,
si una ermita hagués tingut
per allotjar-la.
La que féu tota de flors
i de cantades,
la pansien amb el sol
les migdiades.
Si la feia amb brins de llum
i tels d'aranya,
la desfeia el ventijol
a cops de canya.
Si al seu cor hagués cabut
tota plegada,
no l'hauria fosa el buf
de marinada.
A Solsona van pensar
de traslladar-la,
lluny dels aires de ponent
i de Canalda.
En cadira d'or i argent
per ser honrada
i tornar flor de jardí
la de muntanya.
A darrera va el pastor,
estreta l'ànima,
convertint el carrerany
en mar de llàgrimes.
Arribats sota l'hostal
de la Cirera,
esdevé la carga lleu
de la civera.
La imatge se'n volà
com una ocella
al torrent de prop la font
i la pradella.
Les ovelles del ramat
brinquen de joia
en reveure de bell nou
la gran pastora.
Les xamoses flors del bosc
i de l'espona,
els ocells enjogassats
de branca i brolla,
s'exultaren cadascú
de joia nova,
en reveure el rostre bell
de la Madona.
III
Una nit clara i serena de juliol,
als voltants de la Masia de Cabiscol,
tot va en doina d'alegria i d'enrenou
d'una fressa renourera que per tot s'ou.
De la Glòria ha baixat d'àngels un estol
amb compàs, regla, esquadra, cana i eixol
i altres eines de l'ofici camperol.
Ja dibuixen d'una ermita damunt del sòl
planta bella impecable de proporcions,
l'arquitecte que la guia, Nostre Senyor
des d'un núvol que li feia com de tauló.
Quan la tasca fou finida, caigué ben tost
una manta de rosada com d'argent fos;
romania a la terra malgrat el sol
de les fortes migdiades de juliol,
fins que fou ben afitada formant el clos
on l'ermita creixeria amb ufanor.
La que allí fou alçada sens dilació
i adornada amb un retaule d'estil barroc
on com un astre flameja el bell icon
de la Marona més dolça de tot el món.
Té dos pams i mig d'alçada, de tal bellor,
amb l'ocell que a la mà porta, tan vivarró
i a l'esquerra, la troballa de l'Infantó,
bella mostra genuïna d'excels primor.
Té la cara de Madona el posat dolç
de pubilla de la hisenda d'ací a Montpol.
Porta la túnica daurada que fa molt goig
d'ornaments ribetejada de color roig.
El mantell que li davalla del cap airós
no és blau segons usança, sinó n'és groc.
IV
No és estrany que aquesta ermita
concentri la devoció
de Cambrils, de Timoneda,
de La Llena, de Ceuró,
Castellar de la Ribera,
Terrassola sobre tot
i Montpol que d'estatjar-la
al seu terme té l'honor.
En el dia de la festa
que s'escau per l'Ascensió,
als peus venen de Maria
a buidar el farcit sarró
de la capta arreplegada
de viandes i d'amor
per la Reina acabalada
que ací dalt té el mirador.
Ella ens tornarà l'almoina,
ens la torna cada jorn,
amb el sol que ens il·lumina
i la joia porta al cor,
amb la pluja regalada,
que repica el gai tambor
de les hortes generoses
font de joia d'abundor,
decantant la nuvolada
ribetada de negror,
fent la nostra terra amada,
als voltants de Cabiscol
un recer de benaurança
i un hostal de serenor.
V
Flor frescal de Massarrúbies,
de Montpol Diví Tresor,
d'aquestes mercès preuades
enriquiu el nostre cor
i per pobres no ens tindríem
posseint-les, que elles són
quan de vostres mans arriben
el tastet més bo del món.
 |
| Santuari de la Mare de Déu de Massarrúbies El diumenge després de l'Ascensió del Senyor s'hi celebra la concurreguda Festa del Perdó. Foto: Joaquimgr |
 |
| Retaule del Santuari amb la Mare de Déu Programa de la Festa del Perdó del 2012 |
 |
| Foto i més informació del Santuari: Tribuna berguedana |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada