—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
GOIGS a la Mare de Déu de Consolació...
 |
| Mare de Déu de Consolació, a Gratallops. Actualment hi ha una còpia molt fidel de la que es va destruir el 1936. |
I
Un carrer és el Priorat,
El Montsant, la balconada,
La Consolació és el Maig
que regava el riu Siurana.
A la plaça som vinguts
que és avui dilluns de Pasqua
i el turó de Gratallops
és encès com una flama.
Per la via de Bellmunt
travessàvem la palanca,
sota arcades d'ametllers,
costa amunt per la solana.
D'El Lloà pugen a glops
d'El Molà i Vilella Baixa,
de Torroja i Cabassers
i de La Figuera Alta.
La cistella plena al braç,
ve l'esposa i la mainada,
la donzella i el fadrí
radiants com una flama.
Altres porten els xiquets
al cornal buit de la sàrria;
cada cap, com un clavell,
la somera, una moixaina.
Els timons, vora el camí,
espurnegen com a brases.
Timonars del llicorell,
com arbora vostra flaire!
El Montsant de cap a cap,
lluu avui les millors gales,
des dels plecs de Cabassers,
fins al coll obert d'Albarca:
Nostra Dona de Montsant,
la famosa Cova Santa,
Sant Joan del Codolar
i La Mola de Siurana.
Tots hi eren a l'aplec,
els conec molt d'abans d'ara;
el convent allà ensorrat.
La Morera encimbellada.
Quin posat més noble i dolç,
quina joia en cada cara,
quina jeia paternal,
quina roba endiumenjada!
El jovent encara hi va,
gec al braç, camisa blanca,
mentre els jais de joventut
els records bressen a casa.
II
L'ermita de Gratallops
té el format de bona planta;
encarada és a llevant
agradat com és de l'alba.
Una part llueix al sol
amb la faç emblanquinada,
al darrera, murs negrencs
acrediten la nissaga
i retreuen l'esplendor
del bressol que la gronxava
del dotzè en els primers anys
quan Domènec l'infantava.
Domènec de Gratallops,
Pare Abat de tanta fama,
del convent Vilabertran
que prop de Figueres plana.
I per més abat que fos
d'abadia emporitana,
les imatges d'El Montsant
del seu cor no s'esborraven.
La primera construcció
de segur que era romànica:
uns pilans rodons, cepats,
i l'inici d'una arcada,
les petites dimensions
i de l'any mil-cent la data,
testimonis són faents,
d'altres proves en mancança.
III
Set-cents anys que El Priorat
té enlairada aquesta casa
i altres tants que amb el país
establia l'aliança.
D'El Montsant tindria els cants,
les corrandes del Siurana
ii del cel prioratí
la claror neta i diàfana;
cantarien-li les fonts
i la vinya empampolada;
argentats els olivers
i els ocells en trencar l'alba.
En passar els traginers
pels colls d'Alforja i d'Albarca,
tot girant-se, entonaran
una cobla del cor nada,
com les colles del birbar,
i les eres tocant tanda
fent cove, els veremadors,
agafant ansa per ansa.
La Madona els afalacs
pagaria en adenança
amb la joia dels seus ulls,
amb l'encís de la rialla,
sembrant lliris als torrents,
brodant flors a cada marge,
la noblesa en cada cor
i l'amor en cada ànima.
I així La Consolació,
foguera que no s'apaga,
maig florit de Gratallops,
d'El Montsant a l'ombra clara,
els esguards concentrarà
de la gent de la comarca
vers aquest jardí del cel,
iris bell de l'esperança.
IV
Avui, dia de gran festa,
als carreus he preguntat
si em farien de la història
una gràcia en caritat.
Les parets ruboritzades
enrogiren i han callat.
La mateixa inquisitòria
al Vicari he formulat:
—A l'arxiu de la Parròquia
no hi ha pampa ni borrall.—
Per respondre la pregunta
el cloquer no té batall.
—Si desitges la història
d'eixa casa averiguar
puja al cambril i contempla
el Clavell d'El Priorat.
Té la cara emmorenida
més xamosa que cap ram,
com donzella pagesívola
d'una dolça ingenuïtat,
si no fos per la corona
i el Jesús que duu al braç,
l'alba còfia i les trenes
i folgat el mantell blau;
o ves-te'n a La Cartoixa
que hi seràs amb quatre salts;
si cerquessis en les runes,
documents hi trobaràs:
cada pedra és una lletra,
cada arcada un paràgraf,
cada imatge mutilada
tot un llibre bategant.—
—Oh, no cal, prou que l'escolto,
del cucut en el dolç cant,
de l'encesa farigola
de la vinya del vessant
i del cor de la gentada
que, igual ara com abans,
de la Reina de la Glòria
els goigs canten amb afany.
Jo també, canta que canta,
qui podria no cantar?
de la Verge amb la tonada
ens caldria acomiadar.—
V
D'aquest clos d'El Priorat
feu-ne una horta riallera
on refilin sens parar
la fontana i la riera
i als pàmpols del vinyar
el repic del gai ruixat.
Que no es tanqui cap més porta
de masia ni poblat,
si no és per venir a veure
dalt del cel el vostre esguard.
 |
| Ermita de la Mare de Déu de Consolació (Gratallops). Abans del segle XVI, la mare de Déu aquí venerada tenia el nom de Mare de Déu de Gràcia. Per influència del gratallopenc Pere Domènech, agustí, es va canviar l'advocació a la de Consolació. |
 |
| L'ermita de consolació, sobre una muntanya de pedra de llicorella |
 |
| Altar de la Mare de Déu de Consolació, a Gratallops |
GOIGS a la Mare de Déu de Consolació...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada