GOZOS A SAN ROQUE, ABOGADO CONTRA LA PESTE.
—de viquipèdia— L'ermita de Sant Roc forma part de l'ermitatge de Cardó, un conjunt de quinze ermites a Benifallet (Baix Ebre). Propera al manantial de Cardó.
La construcció d'ermites disperses per la vall de Cardó va respondre, com l'edificació del monestir de Sant Hilarió, a la necessitat per part dels monjos de l'Orde del Carme Reformada, reunits l'any 1592, de posseir alguns llocs apartats on aquells monjos que volguessin es poguessin allunyar-se de la vida mundana per a dedicar-se a la vida eremítica. L'ermita de Sant Roc va ser la última en ser construïda i va ser abandonada durant la desamortització de Mendizábal (1835).
Les seves aigües, conegudes des d'antic com de la Ronya degut a les seves propietats curatives, va permetre que l'ermita es transformés, des el principi de la utilització de la vall com a balneari, en el pavelló d'inhalacions, polvoritzacions i banys parcials. Però com quedava molt allunyada dels edificis principals, a principis del segle XIX les aigües de la Ronya o de Sant Roc es van conduir a altres fonts més properes Després de la Guerra Civil, l'ermita de Sant Elies o del Borboll va concentrar els serveis hidroterapèutics, i la de Sant Roc s'abandonà.
(extret de viquipèdia).
 |
| Sant Roc |
Roque por siempre dichoso
honra y prez de nuestra Iglesia;
pues sois Santo milagroso,
libranos de pestilencia.
Fue vuestra venida al mundo,
del cielo, don especial,
concedido a vuestros padres,
como favor singular
y la cruz de color rojo
anunció ya tu excelencia.
...
Si pues tantos beneficios
al mundo llegaste a dar,
hazlos en Cardó extensivos
al agua medicinal,
para que recobren todos
la salud por tu influencia.
 |
| Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona |
La construcció d'ermites disperses per la vall de Cardó va respondre, com l'edificació del monestir de Sant Hilarió, a la necessitat per part dels monjos de l'Orde del Carme Reformada, reunits l'any 1592, de posseir alguns llocs apartats on aquells monjos que volguessin es poguessin allunyar-se de la vida mundana per a dedicar-se a la vida eremítica. L'ermita de Sant Roc va ser la última en ser construïda i va ser abandonada durant la desamortització de Mendizábal (1835).
Les seves aigües, conegudes des d'antic com de la Ronya degut a les seves propietats curatives, va permetre que l'ermita es transformés, des el principi de la utilització de la vall com a balneari, en el pavelló d'inhalacions, polvoritzacions i banys parcials. Però com quedava molt allunyada dels edificis principals, a principis del segle XIX les aigües de la Ronya o de Sant Roc es van conduir a altres fonts més properes Després de la Guerra Civil, l'ermita de Sant Elies o del Borboll va concentrar els serveis hidroterapèutics, i la de Sant Roc s'abandonà.
(extret de viquipèdia).
 |
| Restes de l'ermita de Sant Roc. Foto: Lo Favaret. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada