Poema a la Mare de Déu del Carme, del beat Pere Tarrés

Mare de Déu del CarmeMuseu d'Art de Girona, s. XVII.
Procedent del Monestir de Sant Pere de Galligants de Girona.

La Verge que n'és del Carme,
ulls blauets, cara rosada,
quina alegria a l'aubada!
Quina alegria al matí!

Els àngels entorn li canten
la glòria que ella es mereix,
mentre a son cap s'hi cenyeix
la corona del Diví.

Per què, per què tanta joia?
Per què tanta alegria?
I un aucell que allà venia
digué, tot saltironant:

"N'és la gran Verge del Carme,
la que al fidel somriu,
mentre son Fillet riu, riu...
i els serafins van cantant."
Del Dr. Pere Tarrés (beat). Escrit en la festa de la Mare de Déu del Carme com a felicitació a la seva mare. Any 1937, mentre estava amagat.

Comentaris