MARIA, LA NOIA DE NATZARET.
Números 43-48 de l'Exhortació apostòlica "Crist viu" del Papa Francesc, març 2019. Traducció de Josep Ruaix i Vinyet per a l'editorial Claret.
En el cor de l'Església hi resplendeix Maria. Ella és el gran model per a una Església jove, que vol seguir Crist amb frescor i docilitat. Quan era molt jove, va rebre l'anunci de l'àngel i no es privà pas de fer preguntes. Però tenia una ànima disponible i va dir: "Sóc l'esclava del Senyor".
Sempre crida l'atenció la força del "sí" de Maria jove. La força d'aquest "faci's" que va dir a l'àngel. Fou una cosa distinta d'una acceptació passiva i resignada. Fou quelcom distint d'un "sí" com dient: bé, provarem a veure què passa. Era decidida, va saber de què es tractava i digué "sí", sense revolts. Fou quelcom més, fou quelcom distint. Fou el "sí" de qui vol comprometre's i de qui vol arriscar, de qui vol apostar-ho tot, sense més seguretat que la certesa de saber que era portadora d'una promesa. I jo pregunto a cada un de vosaltres. Us sentiu portadors d'una promesa? Maria tindria, sens dubte, una missió difícil, però les dificultats no eren pas una raó per a dir "no". Segur que tindria complicacions, però no serien les mateixes complicacions que es produeixen quan la covardia ens paralitza pel fet de no tenir-ho tot clar o assegurat a l'avançada. Maria no va comprar una assegurança de vida! Maria se la va jugar i per això és forta, per això és una influencer, és la influencer de Déu! El "sí" i les ganes de servir van ser més forts que els dubtes i les dificultats.
Sense cedir a evasions ni miratges, ella va saber acompanyar el dolor del seu Fill, sostenir-lo en la mirada, acollir-lo amb el cor. Dolor que sofrí, però no la resignà. Fou la dona forta del "sí", que sosté i acompanya, acull i abraça. Ella és la gran custòdia de l'esperança. D'ella aprenem a dir "sí" en la tossuda paciència i creativitat d'aquells que no s'arruguen i tornen a començar.
Maria era la noia d'ànima gran que s'estremia d'alegria, era la joveneta amb els ulls il·luminats per l'Esperit Sant que contemplava la vida amb fe i ho guardava tot en el seu cor de donzella. Era la inquieta, la que es posa contínuament en camí, que quan va saber que la seva cosina l'havia de menester no pensà en els seus propis projectes, sinó que sortí cap a la muntanya "de pressa".
I si feia falta protegir el seu infant, tot seguit anava amb Josep en un país llunyà. Per això va restar al costat dels deixebles reunits en pregària esperant l'Esperit Sant. Així, amb la seva presència, nasqué una Església jove, amb els seus Apòstols en sortida per tal de fer néixer un món nou.
Aquella noia avui és la Mare que vetlla pels fills, aquests fills que caminem per la vida moltes vegades cansats, necessitosos, però volent que la llum de l'esperança no s'apagui. Això és el que volem: que la llum de l'esperança no s'apagui. La nostra Mare mira aquest poble pelegrí, poble de joves estimat per ella, que la cerca fent silenci en el cor encara que en el camí hi hagi mot brogit, converses i distraccions. Però davant els ulls de la Mare només hi cap el silenci esperançat. I així Maria il·lumina de nou la nostra joventut.
Números 43-48 de l'Exhortació apostòlica "Crist viu" del Papa Francesc, març 2019. Traducció de Josep Ruaix i Vinyet per a l'editorial Claret.
 |
| Mare de Déu del Bon Humor. Parròquia de Sant Josepmaria. Alcorcón (Madrid). |
En el cor de l'Església hi resplendeix Maria. Ella és el gran model per a una Església jove, que vol seguir Crist amb frescor i docilitat. Quan era molt jove, va rebre l'anunci de l'àngel i no es privà pas de fer preguntes. Però tenia una ànima disponible i va dir: "Sóc l'esclava del Senyor".
Sempre crida l'atenció la força del "sí" de Maria jove. La força d'aquest "faci's" que va dir a l'àngel. Fou una cosa distinta d'una acceptació passiva i resignada. Fou quelcom distint d'un "sí" com dient: bé, provarem a veure què passa. Era decidida, va saber de què es tractava i digué "sí", sense revolts. Fou quelcom més, fou quelcom distint. Fou el "sí" de qui vol comprometre's i de qui vol arriscar, de qui vol apostar-ho tot, sense més seguretat que la certesa de saber que era portadora d'una promesa. I jo pregunto a cada un de vosaltres. Us sentiu portadors d'una promesa? Maria tindria, sens dubte, una missió difícil, però les dificultats no eren pas una raó per a dir "no". Segur que tindria complicacions, però no serien les mateixes complicacions que es produeixen quan la covardia ens paralitza pel fet de no tenir-ho tot clar o assegurat a l'avançada. Maria no va comprar una assegurança de vida! Maria se la va jugar i per això és forta, per això és una influencer, és la influencer de Déu! El "sí" i les ganes de servir van ser més forts que els dubtes i les dificultats.
Sense cedir a evasions ni miratges, ella va saber acompanyar el dolor del seu Fill, sostenir-lo en la mirada, acollir-lo amb el cor. Dolor que sofrí, però no la resignà. Fou la dona forta del "sí", que sosté i acompanya, acull i abraça. Ella és la gran custòdia de l'esperança. D'ella aprenem a dir "sí" en la tossuda paciència i creativitat d'aquells que no s'arruguen i tornen a començar.
Maria era la noia d'ànima gran que s'estremia d'alegria, era la joveneta amb els ulls il·luminats per l'Esperit Sant que contemplava la vida amb fe i ho guardava tot en el seu cor de donzella. Era la inquieta, la que es posa contínuament en camí, que quan va saber que la seva cosina l'havia de menester no pensà en els seus propis projectes, sinó que sortí cap a la muntanya "de pressa".
I si feia falta protegir el seu infant, tot seguit anava amb Josep en un país llunyà. Per això va restar al costat dels deixebles reunits en pregària esperant l'Esperit Sant. Així, amb la seva presència, nasqué una Església jove, amb els seus Apòstols en sortida per tal de fer néixer un món nou.
Aquella noia avui és la Mare que vetlla pels fills, aquests fills que caminem per la vida moltes vegades cansats, necessitosos, però volent que la llum de l'esperança no s'apagui. Això és el que volem: que la llum de l'esperança no s'apagui. La nostra Mare mira aquest poble pelegrí, poble de joves estimat per ella, que la cerca fent silenci en el cor encara que en el camí hi hagi mot brogit, converses i distraccions. Però davant els ulls de la Mare només hi cap el silenci esperançat. I així Maria il·lumina de nou la nostra joventut.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada