Poema a la Mare de Déu Immaculada de mn. Miquel Costa i Llobera

ÚLTIMES POESIES: A MARIA EN EL MISTERI DE LA SEVA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ.

Mare de Déu Immaculada.
Monestir de clarisses d'Arizkun (Navarra). Foto: Josep Maria.

Pura com ploma d'àngel és la neu

qui resplandeix al sol, mai trepitjada;

però més pura sou als ulls de Déu,

oh Immaculada!

Net és el cel si pel claríssim blau

ni una boirina volandera sura;

però més neta excelsitud mostrau

oh tota pura!

Lliri entre espines a l'ermàs aspriu

amb son aroma els viadors encanta;

talment entre les verges Vós floriu,

oh tota santa!

D'Adam nasquéreu en el tronc danyat,

única flor del Paradís novella,

tal que en Vós Fruit diví n'ha germinat,

oh tota bella!

Filla, prodigi august del Creador;

Mare, ideal del Déu-Sabiduria;

Esposa, encant de l'Esperit d'Amor,

sou, oh Maria!

Per Reina dominau tot l'univers

amb dolça majestat consoladora,

només terrible a l'esperit pervers,

oh vencedora!

Si l'excelsa milícia angelical

Reina vos diu i servitud vos mostra,

de la família sou del trist mortal,

oh Mare nostra!

I bé que ho sou: en tanta excelsitud

nostres misèries no mirau esquiva,

Vós qui, sens culpa, el plor heu conegut,

oh compassiva!

Doncs en la vall de llàgrimes i mort

a Vós cridam els desterrats fills d'Eva,

que heretàrem la culpa i la dissort

d'Adam i seva;

a Vós, única exempta d'aquell mal,

qui, honor de nostra sang purificada,

l'altiva testa del dragó infernal

heu trepitjada.

Mirau com de nou brinda la serpent 

fruit seductor a l'arbre de la ciència;

salvau-ne, doncs, la pertorbada gent,

mar de clemència!

Salvau els que, entre culpes i perills,

a vostres ares humilment s'acosten,

i els que en defugen: que també són fills

qui tant vos costen.

I, entre la pompa del solemne jorn

amb què avui vostra glòria hem celebrada,

senyau al poble de tot bé el retorn,

oh Immaculada!

—Pollença, 24-26 novembre 1904—

.