Stabat Mater. Himne litúrgic en la versió de Josep Maria Llovera

Altres versions d'aquest himne...

És la Mare dolorosa

prop la creu, tota plorosa,

d'on el Fill penja clavat.

La seva ànima, endolada,

gemegant i contristada,

punyent glavi ha traspassat.

Oh quan trista i afligida

era aquella beneïda

Mare del Fill únic seu;

Que gemia i es planyia,

tot guaitant-se'l, Mare pia,

al suplici, essent ell Déu.

Quin és l' home que, si veia

el patir que del Crist feia

Mare aital, ell no plorés?

Que tristor no hagués pregona

si del Crist Mare tan bona

compadir son Fill veiés?

Per les culpes del seu poble

a turment sotmès innoble

i a flagell Jesús veié.

El dolç fruit que tant amava,

desolat morir guaitava,

l'esperit quan ell reté.

Eia!  Mare, d'amor vena,

feu que senti jo la pena

del contrit, i plori amb vós.

Feu que el fred cor meu s'inflami

de l'ardor amb què el Crist Déu ami

per tal d'ésser-li agradós.

Santa Mare, les ferides

feu, del Crucifix, sentides

i gravades al meu cor.

I del vulnerat Fill vostre,

que amor tal, sofrint, em mostra,

compartiu amb mi el dolor.

Compassiu, feu que amb vós plori

i el Crucificat honori,

mentre el viure em durarà.

Prop la creu, amb vós, estar-me

i al plany vostre associar-me

amb mon plany desitjo ja.

Verge, entre les verges clara,

amargor no us vegi encara,

feu que, amb vós, em dolgui jo.

Que la mort del Crist jo porti,

i acompanyi i aconhorti

sos assots i passió.

Dels verdancs del Crist marqueu-me,

embriac de la creu feu-me

i la sang del vostre Nat.

En el dia del judici

feu-me'l, Verge, vós propici,

que no sigui al flam llançat.

En finar, oh Crist, mia vida,

per la Mare feu-me crida

a la palma triomfal.

Quan el cos en terra mori,

feu que l'ànima us adori

en el goig sempiternal.

(en llatí)

1. Stabat Mater dolorosa

Iuxta crucem lacrimosa

Dum pendebat Filius.

2. Cuius animam gementem

Contristatam et dolentem

Pertransivit gladius.

3. O quam tristis et afflicta

Fuit illa benedicta

Mater unigeniti!

4. Quae moerebat et dolebat,

Pia Mater, dum videbat

Nati poenas incliti.

5. Quis est homo qui non fleret,

Matrem Christi si videret

In tanto supplicio?

6. Quis non posset contristari,

Christi Matrem contemplari

Dolentem cum Filio?

7. Pro peccatis suae gentis

Vidit Iesum in tormentis,

Et flagellis subditum.

8. Vidit suum dulcem natum

Moriendo desolatum

Dum emisit spiritum.

9. Eia Mater, fons amoris

Me sentire vim doloris

Fac, ut tecum lugeam.

10. Fac, ut ardeat cor meum

In amando Christum Deum

Ut sibi complaceam.

11. Sancta Mater, istud agas,

Crucifixi fige plagas

Cordi meo valide.

12. Tui nati vulnerati,
Tam dignati pro me pati,
Poenas mecum divide.

13. Fac me tecum, pie, flere,
Crucifixo condolere,
Donec ego vixero.

14. Iuxta crucem tecum stare,
Et me tibi sociare
In planctu desidero.

15. Virgo virginum praeclara,
Mihi iam non sis amara
Fac me tecum plangere.

16. Fac, ut portem Christi mortem
Passionis fac consortem,
Et plagas recolere.

17. Fac me plagis vulnerari,
Fac me cruce inebriari,
Et cruore Filii.

18. Flammis ne urar succensus
Per Te, Virgo, sim defensus
In die iudicii.

19. Christe, cum sit hinc exire,
Da per Matrem me venire
Ad palmam victoriae.

20. Quando corpus morietur,
Fac, ut animae donetur
Paradisi gloria. Amen.