20 d'octubre: Sant Corneli.
21 d'octubre: Santa Úrsula. 22 d'octubre: Sant Joan Pau II. 24 d'octubre: Sant Martirià. Sant Antoni Ma. Claret. 25 d'octubre: Mare de Déu del Collell. Sant Bernat Calvó. 26 d'octubre: Sants Llucià i Marcià. 28 d'octubre: Sant Judes Tadeu. 29 d'octubre: Sant Narcís.
OCTUBRE: Mes del Rosari.

dimarts, 15 d’abril de 2014

Stabat Mater. Himne litúrgic en la versió de Josep Maria Llobera


És la Mare dolorosa
prop la creu, tota plorosa,
d'on el Fill penja clavat.

La seva ànima, endolada,
gemegant i contristada,
punyent glavi ha traspassat.
Oh quan trista i afligida
era aquella beneïda
Mare del Fill únic seu;

Que gemia i es planyia,
tot guaitant-se'l, Mare pia,
al suplici, essent ell Déu.
Quin és l' home que, si veia
el patir que del Crist feia
Mare aital, ell no plorés?
Que tristor no hagués pregona
si del Crist Mare tan bona
compadir son Fill veiés?
Per les culpes del seu poble
a turment sotmès innoble
i a flagell Jesús veié.
El dolç fruit que tant amava,
desolat morir guaitava,
l'esperit quan ell reté.
Eia!  Mare, d'amor vena,
feu que senti jo la pena
del contrit, i plori amb vós.
Feu que el fred cor meu s'inflami
de l'ardor amb què el Crist Déu ami
per tal d'ésser-li agradós.
Santa Mare, les ferides
feu, del Crucifix, sentides
i gravades al meu cor.
I del vulnerat Fill vostre,
que amor tal, sofrint, em mostra,
compartiu amb mi el dolor.
Compassiu, feu que amb vós plori
i el Crucificat honori,
mentre el viure em durarà.
Prop la creu, amb vós, estar-me
i al plany vostre associar-me
amb mon plany desitjo ja.
Verge, entre les verges clara,
amargor no us vegi encara,
feu que, amb vós, em dolgui jo.
Que la mort del Crist jo porti,
i acompanyi i aconhorti
sos assots i passió.
Dels verdancs del Crist marqueu-me,
embriac de la creu feu-me
i la sang del vostre Nat.
En el dia del judici
feu-me'l, Verge, vós propici,
que no sigui al flam llançat.
En finar, oh Crist, mia vida,
per la Mare feu-me crida
a la palma triomfal.
Quan el cos en terra mori,
feu que l'ànima us adori
en el goig sempiternal.

(en llatí)
1. Stabat Mater dolorosa
Iuxta crucem lacrimosa
Dum pendebat Filius.

2. Cuius animam gementem
Contristatam et dolentem
Pertransivit gladius.

3. O quam tristis et afflicta
Fuit illa benedicta
Mater unigeniti!

4. Quae moerebat et dolebat,
Pia Mater, dum videbat
Nati poenas incliti.

5. Quis est homo qui non fleret,
Matrem Christi si videret
In tanto supplicio?

6. Quis non posset contristari,
Christi Matrem contemplari
Dolentem cum Filio?

7. Pro peccatis suae gentis
Vidit Iesum in tormentis,
Et flagellis subditum.

8. Vidit suum dulcem natum
Moriendo desolatum
Dum emisit spiritum.

9. Eia Mater, fons amoris
Me sentire vim doloris
Fac, ut tecum lugeam.

10. Fac, ut ardeat cor meum
In amando Christum Deum
Ut sibi complaceam.

11. Sancta Mater, istud agas,
Crucifixi fige plagas
Cordi meo valide.

12. Tui nati vulnerati,
Tam dignati pro me pati,
Poenas mecum divide.

13. Fac me tecum, pie, flere,
Crucifixo condolere,
Donec ego vixero.

14. Iuxta crucem tecum stare,
Et me tibi sociare
In planctu desidero.

15. Virgo virginum praeclara,
Mihi iam non sis amara
Fac me tecum plangere.

16. Fac, ut portem Christi mortem
Passionis fac consortem,
Et plagas recolere.

17. Fac me plagis vulnerari,
Fac me cruce inebriari,
Et cruore Filii.

18. Flammis ne urar succensus
Per Te, Virgo, sim defensus
In die iudicii.

19. Christe, cum sit hinc exire,
Da per Matrem me venire
Ad palmam victoriae.

20. Quando corpus morietur,
Fac, ut animae donetur
Paradisi gloria. Amen.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada