Oh, llàntia que tremoles,
com si un dany t'escometés!
Ens trobem amb Déu, a soles,
ens trobem tu i jo només.
 |
Sagrari i llàntia. Capella del Santíssim de la parròquia de Crist Rei de Reus
|
L'esglai tremolós, escombra:
no hi ha por davant de Déu...
Quina por pot fer-te l'ombra?
Quina por et farà el cor meu?
...
La llàntia ja s'apaga,
però, encès roman el meu cor
amb la brasa d'una plaga
que s'apagarà amb la mort.
La nafra que el món obria
—oh, colpidora lliçó—
vull que cremi nit i dia
en dolça expiació.
...
A la claror tan petita
de la llàntia, Senyor,
la vostra llum infinita
jo puc percebre millor.
Com l'ombra de la capella,
no hi ha millor claredat.
Oh, tancada meravella,
contrallum d'eternitat!
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada