dijous, 24 d’abril de 2014

Nadal, poema de Joan Maragall

Estampa de Nadal del dibuixant
Miquel Llacuna i Alemany
Caieu, fulles; caieu, fulles,
que ja s'acosta Nadal
i el cor el vol nu i glacial...

Neix l'hivern cantant les glòries
d'una verge amb mantell blau
que al sentí's plena de gràcia
baixa els ulls, junta les mans
i es posa a adorar Déu
en son ventre virginal...
Caieu, fulles; caieu, fulles,
que ja s'acosta Nadal.

En les nits de desembre -tan llargues!-
els pastors s'estan sols entre el vent,
contemplant la foscor de la terra...
I en el cel hi ha l'estrella d'Orient.
En les nits de desembre -tan llargues!-
entre el vent i invisibles remors,
que n'hi caben de vols d'àngel
en els somnis dels pastors!
Van els àngels per la terra
i pel cel les resplendors.

Prova el fred de fer-se etern,
la tenebra també ho prova,
però al cor de la nit d'hivern
se bada la Bona Nova;
i al punt de la mitjanit
tot ocell ha refilat,
i tota l'herba ha florit,
i Jesús és nat.

—Nadal de l'any 1895—

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada