El Nadal dels proscrits, 1936. Poema de Nadal de mn. Camil Geis

Estampa de nadal de Miquel Llacuna

Les noves catacumbes ens han acubillat:
no ja el coval de pedra, sinó el ciment armat.
El gratacel enorme, la rònega mansarda,
tindran, ben amagada, la fe que el món reguarda...
Per places i avingudes, embaucadors garlaires;
ocells d'acer satànics senyorejant pels aires;
el tren, serpent de guerra; el tanc, bèl·lica eruga,
i el foc de la metralla, llampuga que llampuga...
Enmig de la gran lluita, se'ns apropà Nadal!
Calleu, que un Rei Herodes s'està a cada portal.
Parleu amb veu ben baixa; deixeu-vos de nadales;
que els Àngels al pessebre no facin remor d'ales.
Calleu la Bona Nova: silencieu el Crist...
Nadal sense nadales. Ai, quin Nadal tan trist!


Comentaris