dilluns, 7 d’abril de 2014

Misteriosa Reialesa. Poema de Divendres Sant de mn. Camil Geis

Ecce Homo
Església de Sant Vicenç (Donostia)
Foto: Francisco Beltran de Heredia
De quin estrany i singular reialme
us fèieu Rei, oh, Crist, Nostre Senyor?
Les fulles de triomf de cada palma
se us han tornat espases de dolor.

Les branques d'olivera
avui no branden pel cel blau
el blanc cendrós de llur bandera,
com feien sempre, amb lluïssors de pau.

Palmes i rams marcits, com van en doina!
Brandats Diumenge, trepitjats Dijous.
Oh, flor d'ahir tornada vil rampoina!
Flor, just oberta, ja marcida, et clous.

Quan Jesucrist prenia carn humana,
a mitjanit, en un Portal,
la nit es feia llum meridiana,
jorn radiant de llum celestial.

Però, en Divendres Sant, quan, en ple dia,
al Pare encomanava l'Esperit,
el sol, colgat en ombres, s'obscuria,
i el dia es feia nit.

Sol obscurit i lluna esblanqueïda,
alfa i omega vora el Crist morent.
La cabellera d'una Penedida
duia raigs d'or a aquell Diví Ponent.

Ja han aixecat la cruciforme forca.
Com el bou i la mula del Portal,
el sol prolífic i la lluna eixorca
vetllaran ara el vostre son mortal.

Eixíeu nu de virginals entranyes
i despullat us trobarà la creu.
De llum es despullaven les muntanyes:
de nova llum ja les revestireu.

La mort ens feia a tots reviure.
Oh, mort, direu, seré la teva Mort!
Esclau d'uns claus, la humanitat feu lliure.
Sortosa culpa, sort de la dissort!

Oh, claus, que una abraçada heu fet perenne,
clavant els braços de Jesús al fust!
Braços que em diuen a tothora: aprèn-ne,
mira com dura l'abraçar del Just!

Claus que heu obert unes ferides
a peus i mans de Jesucrist en creu,
Oh, claus sagnants, claus deïcides,
en altres claus ara us transformareu.

Claus que obriran la Portalada
del Cel tancat als fills d'Adam,
per sempre més esbatanada,
al nostre prec, al nostre clam.

Ni or, ni argent, ni pedres fines
no han coronat la Testa d'aquest Rei.
Ni llor, ni roses: solament espines.
Estrany imperi, inexplicable llei.

El món ha vist meravelloses coses:
un Arbre Sec que lleva fruits divins,
unes espines transformant-se en roses
i terra i mar obrint novells camins.

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada