 |
| Sant Tomàs d'Aquino Prevere i Doctor de l'Església |
Dessús les turbulències dels temps medievals,
brillà la vostra vida, com una nova albada.
Plançó de branca noble, les lluïssors comtals,
volenterós, donàreu pels claustres monacals,
recers de la Noblesa de la Immortal Croada.
La vostra vida excelsa predeia un ermità,
abans que vós neixéssiu. Oh, veu il·luminada!
Aquell auguri ascètic no fou llançat en va;
la vostra jovenesa bé prou el confirmà:
vocació divina, per tots els vents provada.
I en el decurs dels dies, el ratificarà
la vostra vida entera, continuat miracle.
En èxtasis mirífics, els Cels vàreu creuar:
virtut i sapiència, les ales per volar
i els títols que us farien, del món, suprem oracle.
La vostra vida estrènua serà un assot constant
a tot maligne ingeni que vulgui posar traves
al divinal Navili, que avança militant
enfront d'impies ones, i s'alça triomfant,
amb les doctrines vostres, d'error jamai esclaves.
També us sabem poeta i altíssim trobador
que amb unció cantàreu la Santa Eucaristia.
I així per Corpus Christi, gran Festa del Senyor,
l'Església ressona dels cants que, a sa llaor,
la vostra ploma dúctil versificava un dia.
Columna de l'Església, segura a tot embat,
Estel dintre la fosca sorgida d'heretgia,
i Sol, dintre l'Imperi de Llum de Veritat,
irradieu clarícies i escalf d'eternitat
i, dins la mar revolta, sou la segura via.
Dessús les turbulències dels temps medievals,
brillà la vostra vida com una nova albada:
l'albada sempre fresca que, en jorns perpetuals,
expandirà sa crina de flames divinals
i, al cim de la gran Summa, serà immortalitzada.
ELOGI DE LA "SUMMA" DE SANT TOMÀS
La vostra "Summa", oh, Sant Tomàs!
de sòbria i austera arquitectura,
sembla traçada amb un supern compàs
i edificada amb consemblant mesura.
El pensament estructurat
i responent a una segura norma
—cos i esperit: material i forma—,
i un equilibri ponderat.
Nada en l'ambient medieval,
té aquella esvelta i sòbria puresa
de la gran fàbrica ogival,
amb una simple i nua polidesa.
Fàbrica immune a tot embat
de l'error obsedent, columna ferma
on l'humanal vel·leitat
toparà sempre, delirant i inerme.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada