dimecres, 23 d’abril de 2014

A Sant Sebastià

La nuditat del vostre cos
es revestia de sagetes
que hi feien blanc, rabents i dretes,
i no us deixaven en repòs.

Pluja homeiera que ha sortit
de mans sollades, pecadores.
Són les sagetes: llançadores
que us teixiran un nou vestit.

Amb fil purpuri, sangonent,
se us teixirà el vestit de glòria.
De la més noble executòria,
són les ferides l'exponent.

Ardit soldat, Sebastià,
tornat de Crist soldat intrèpid,
envigoriu el món decrèpit
que ja no es pot agenollar.

Que a Déu el porti el seu progrés,
puix que del Cel tot ho rebia;
que amb Crist emprengui nova via
i amb Ell avanci sempre més.

-mn. Camil Geis-


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada