Oh bon Jesús! (de Joaquim Ruyra)

Retaule d'un altar
Castelldaura, Premià de Dalt

Com un cel pàlit, que pressent la nit,
mon ànima està plena de tristesa.
La mort pressento i tinc son ombra estesa,
cada dia més fosca, en l'esperit.

Penso en el temps passat i em fan neguit
els records de ma gaia jovenesa.
Ah! quants de cors amables he ferit!...
Ah! l'hora de fer, com l'he malmesa!

I perfidiós el pensament m'assalta
de que, mort jo, no morirà ma falta;
i la sento amb un pes d'eternitat.