dissabte, 21 de juliol de 2012

A la Verge de Maig (de Joaquim Ruyra)

Vós que sou del Maig princesa
per tan dolça i per tan pura,
feu-nos veure la bellesa
d'aquell Maig, que sempre dura.


En venint la primavera
us lloem, oh gran Senyora,
car, com ella, donadora
sou de goigs per al mortal.
Ella ens don jardins esplèndids
i enramades oloroses,
Vós ens deu meravelloses
flors de gràcia divinal.

Ella ens dóna la viola,
que amb sa flaire ens afalaga
mentres púdica s'amaga
dintre l'ombra de l'herbei.
Vós ens deu gentil modèstia,
que sa aroma al cel envia
i en la terra renuncia
a esplendor de tota llei.

Ella ens dóna el lliri, pulcre
com un clar serè de lluna
i que torna la neu bruna
al contrast de sa blancor.
Vós ens deu, oh Mare nostra,
l'alba flor de la puresa,
que es vesteix de la blanquesa
del mateix Déu criador.

Ella ens don la rosa encesa
tan vermella que s'alluma
i, encenser roent, perfuma
tots els àmbits del jardí.
Vós ens deu la flor de flama,
que amor santa s'anomena
i perfuma i enllumena,
viu reflex del cor diví.

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada