Jesús (de Joaquim Ruyra)

A la sagrada llum de l'Evangeli

se'ns presenta Jesús i ens deixa extàtics.

Sos posats són humils i majestàtics;

no hi ha virtut que en Ell no se'ns reveli;

per tots els nostres mals té mots simpàtics;

cerca que l'home el bé suprem anheli

i, des del naixement fins al sepeli,

el miracle segueix sos peus erràtics.

Certament ens admira i aclapara

que, essent Déu, vulgui abatre's a la pols

i néixer, com nosaltres, d'una mare

i abellir-se a la mort, tan trist, tan dolç;

però menys comprensible fóra encara

que un home tan excels fos home sols.

.