 |
| Mare de Déu del Vilar |
PER QUÈ SOU BOSCANA?
Verge Santa del Vilar,
que us heu volgut fer de Blanes:
¿com, havent-hi riques planes,
heu preferit habitar
entre comes selvatanes?
Jo també per la foresta
sento grans aficions:
s'hi troben tants d'aranyons
i tant d'or viu de ginesta
i tants de nius d'ocellons!
Ara, que bada a la llum
ses floretes la bosquina,
el nas hi frueix l'ensum
d'un inefable perfum
que conforta i enllamina.
I quan la tardor daurada
va passant acompanyada
de pluges i dolços freds,
el bosc és una faldada
d'esplendorosos bolets.
Més tard, quan els munts són blancs
i els herbeis lluents de gebre,
el bosc, dins els seus barrancs,
cria molsa i gallarancs,
perquè en guarnim el pessebre.
Sempre estoja coses belles,
amables per als infants:
nius, bolets o cassanelles:
un tresor de meravelles
no esquerpes a nostres mans.
Això els nostres cors hi atreu.
Mes a Vós, Mare de Déu,
que fruïu goigs de l'Empiri,
cap goig terrenal i breu
no us pot pas moure a venir-hi.
Crec que per a vostra imatge
heu volgut la soledat
perquè, lluny del mundà onatge,
quan us retem homenatge,
pensem en l'eternitat.
I crec que vostra favor
tan lluny de Blanes s'aplica
perquè el blanenc que us suplica
us provi la seva amor
cansant-se abans una mica.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada