divendres, 20 de juliol de 2012

A la Mare de Déu del Vilar de Blanes (La Selva, Girona). Poema de Joaquim Ruyra

Mare de Déu del Vilar
PER QUÈ SOU BOSCANA?

Verge Santa del Vilar,
que us heu volgut fer de Blanes:
¿com, havent-hi riques planes,
heu preferit habitar
entre comes selvatanes?

Jo també per la foresta
sento grans aficions:
s'hi troben tants d'aranyons
i tant d'or viu de ginesta
i tants de nius d'ocellons!

Ara, que bada a la llum
ses floretes la bosquina,
el nas hi frueix l'ensum
d'un inefable perfum
que conforta i enllamina.

I quan la tardor daurada
va passant acompanyada
de pluges i dolços freds,
el bosc és una faldada
d'esplendorosos bolets.

Més tard, quan els munts són blancs
i els herbeis lluents de gebre,
el bosc, dins els seus barrancs,
cria molsa i gallarancs,
perquè en guarnim el pessebre.

Sempre estoja coses belles,
amables per als infants:
nius, bolets o cassanelles:
un tresor de meravelles
no esquerpes a nostres mans.

Això els nostres cors hi atreu.
Mes a Vós, Mare de Déu,
que fruïu goigs de l'Empiri,
cap goig terrenal i breu
no us pot pas moure a venir-hi.

Crec que per a vostra imatge
heu volgut la soledat
perquè, lluny del mundà onatge,
quan us retem homenatge,
pensem en l'eternitat.

I crec que vostra favor
tan lluny de Blanes s'aplica
perquè el blanenc que us suplica
us provi la seva amor
cansant-se abans una mica.

Santuari de la Mare de Déu del Vilar
Foto: Josep Maria

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada