Jo só filla de Maria. Poema-càntic de Mn. Cinto Verdaguer


Jo no sé cançons profanes
que a Maria fan plorar,
mes cançons són cristianes,
fins al cel les vull cantar.
Canta, canta, llengua mia:
Jo só filla de Maria.

Los plaers d'aquesta vida
en vas d'or me donen fel,
mes la Verge me convida
amb plaers que són del cel.
Per això dic nit i dia:
Jo só filla de Maria.

Si el dimoni em para llaços,
jo altres llaços cercaré;
oh Maria, en vostres braços
quan serà que hi dormiré!
Tot dient com qui somia:
Jo só filla de Maria.

Si amb vestits i riques joies
me temptàs la vanitat,
que encamina tantes noies
a l'abisme del pecat,
més modesta em vestiria:
Jo só filla de Maria.

Si el vestit de la puresa
me volgués robar algú,
vestidura als àngels presa
que àngel torna a qui la du,
"fuig, dimoni", li diria:
Jo só filla de Maria.

Si les penes m'afligeixen,
si em combaten les passions,
si del mar les ones creixen
no anirà ma barca a fons;
una Estrella al port me guia:
Jo só filla de Maria.

Lo despreci o la pobresa
ja no em deixa el cor tan trist,
mos honors i ma riquesa
són l'amor de Jesucrist.
Oh! sa Mare és Mare mia:
Jo só filla de Maria.

Si l'enveja em fa la guerra,
si la ira em fa cruel,
si les coses de la terra
fan que oblide les del cel,
en la Verge el cor confia:
Jo só filla de Maria.

Quan la mort que vides talla
per la Glòria o per l'infern,
vinga a dar-me el colp de dalla,
segadora de l'Etern,
li diré amb gran alegria:
Jo só filla de Maria.

Quan ja sia freda i morta,
i del cel l'esperit meu
trucarà a la blava porta,
"Qui ets tu?", li dirà Déu.
Respondrà l'ànima mia:
Jo só filla de Maria.










Comentaris