Al blasfemar fem guerra
en nom de Déu etern,
traiem de nostra terra
la llengua de l'infern!
És vici detestable,
de Catalunya afront;
fou lo mateix diable
qui l'ha portat al món.
Blasfemo, en ta malícia,
sepulcre ets mal tancat,
que escups amb immundícia
fetor de condemnat.
La pedra que al cel llances
caurà sobre ton front,
com llamp de les venjances
del Criador del món.
Per fer a Déu agravi,
què fas blasfemador?
Tens lo dimoni al llavi,
l'infern dintre del cor.
Fuig d'eixa pestilència,
que és ella, oh joventut,
verí per la ignocència,
punyal per la virtut.
Oh llengua catalana,
més dolça que la mel,
la llengua que et profana
te fa tornar de fel!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada