El Calvari. Poema de Joaquim Ruyra

Mireu bullir pertot arreu
el poble sanguinari.
Jesús, a coll portant la creu,
puja el penós Calvari.

Retut, nafrat, sota el feix gros
d'aquella creu pesanta
el martiri dolç inclina el cos
i quasi no s'aguanta.

Empès i endut, és arribat
al cim de la muntanya.
Que sol! Que trist! Que abandonat!
La creu!... Cap més companya!...

I cops i cops i claus i claus
els membres sants esqueixen!
I Ell sols clama amb mots suaus,
pregant pels que el fereixen.

Passió de Verges (Baix Empordà)
Foto (El Punt-Avui)

Comentaris