En una freda montanya
se n' es volguda pujar:
La Mare de Deu de Nuria
anemla tots á visitar.
En una freda montanya
en lo bisbat de Urgell
está sempre aparellada
pera donarnos remey;
y dar fills á las casadas
que no poden infantar.
Cosa fou miraculosa,
feta per voler de Deu,
que una creu, olla y campana
trovaren al costat seu;
tot dintre de aquella cova
dins la qual varen trobar.
Oh molt gloriós sant Gil,
que foreu fabricador
de aquesta pulida imatge
Princesa de tot lo mon;
fabriquéu en lo cor nostre,
qua la pugam tots llohar.
...
Puig de tots sòu advocada,
guardaunos del mal passar:
oh Mare de Deu de Nuria,
pera tots vulláu pregar.
|
| Font: Universitat Jaume I |
|
| Edició del 1836. Font: Biblioteca Nacional de França |
|
| Edició del 1833. Font: Ot Muntades |
.jpg)
|
| Santuari de la Mare de Déu de Núria |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada