—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
 |
| Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus Foto: blog de l'Assumpta |
I
De la gran vila de Reus
em temptava l'alta fama
que gaudeix pel ric esplet
de prestigi i de puixança,
el braó de joventut,
l'ànima enarborada,
el renom d'il·lustres fills,
el passat i l'esperança;
més que res, la resplendor
de la perla cobejada
que captiva tots els cors,
la gentil i noble Dama,
la que té tron i palau
de la vila a la solana
entremig dels camps oberts
a l'embat de marinada,
avesada a sojornar
al damunt de l'estelada.
Per Ella vaig anar a Reus
una fresca matinada.
II
Del carrer de Monterols,
els carreus prou bé que ho proclamen;
ells bastiren el bressol
de la dolça fe mariana.
Al carrer prestigiós
una imatge era honorada
en un capellic florit
com d'abans era usança.
Amb el nom dolç de Betlem
tendrament hi era invocada;
de balcons i finestrals
la més olorosa alfàbrega.
Ai, carrer de Monterols,
que de Reus has estat l'arca
per a servar els sentiments
de l'honor i de la pàtria.
III
La pesta oprobiosa
flagell malaurat,
delmava frisosa
defora i poblat.
Segava les vides
com en camp de blat
no ho fan tan ardides
la dalla i la falç.
les fosses obertes
com monstre afamat
engullen apertes
els sers més amats
i els ulls són fontanes
de rius amargants
i els cors són quintanes
pel dol ressecats.
Feliç pastorella
que duia el ramat,
cabrit i ovella,
per marges i prats.
Ningú no sabria
com ella els topants
de l'herba florida,
llacsons i margall,
ni el lloc on les aures
són més refrescants,
les aures que besen
son front virginal.
El dol de la vila
el goig li ha frenat,
que entrava sens brida
punyent en la llar.
Els cants de gaubança
en precs s'han tornat.
La Reina dels àngels
fervent ha invocat.
D'aquella capella
del barri esmentat,
als llavis febrosos
la té sanglotant.
IV
La Verge oïa
el greu desconhort,
i a l'acte fa via
al clos d'aquell hort.
—Ton prec, pastorella,
que eixit és del cor,
m'arriba a l'orella,
esquellerinc d'or.
Transmuda la pena,
aixeca ja el vol,
els passos emmena
al batlle major.
Li dius de part meva
de fer processons
amb atxes enceses
de vila al redol.
Perquè no dubtessin
del fet portentós,
la Verge li toca
el rostre formós.
Esclata una rosa
brillant com el sol.
La Verge se'n torna
al seu Monterols.
V
Els jurats d'allí la vila,
al davant, Batlle major,
de l'esclat de fe viva
perceberen el ressò,
disposant des d'aleshores
en penyora de fervor,
que una ermita fos alçada
a l'indret meravellós.
Era l'obra inaugurada
durant l'any mil siscents-dos
que la Verge es despedia
del carrer de Monterols.
Ai, vila de Reus,
pots viure fiada;
de fora dels murs
Maria t'empara.
A part de ponent,
com torra daurada
enlaira el castell
de mur i fossana.
La sort que en tingué
al llarg de l'anyada
de l'any mil siscents
mil siscents cinquanta,
que amb dol i esglai
la pesta tornava.
A Reus i els voltants
no hi pica la dalla,
amb el seu mantell
la Dama els empara.
Per tal d'agrair
la tendra moixaina,
l'ermita d'ahir
trobant-la migrada,
una altra en faran
de més revolada.
Trenta anys s'hi esmerçà;
trenta anys de passada.
Talent i enginy
ensems hi esmerçaren
Juncosa i Franquet
del peu de Siurana, [de Cornudella]
al temps referit
el temple prepara
un vol ben ardit
pel món de la Plana.
VI
Ja lluu a l'altar
la bella imatge;
retaule opulent
de vori i de marbre.
Un feix d'or i llum
els àmbits amara,
si l'or és dels cors
la llum, de les llànties.
Aquell dia deu d'octubre
esperat amb baticor
s'acomplia el breu que atorga
la reial coronació.
La corona fou ofrena
del d'Espanya, rei N'Alfons,
l'entusiasme el posà el poble,
el bon temps, Nostre Senyor.
Ben saldat restava el deute
que contreia per sa honor
la ciutat amb la Madona
del carrer de Monterols.
El contret amb la Pastora
Na Isabel, de grat record,
en Rebull també el saldava,
el magnífic escultor.
Ai, adéu, vila de Reus.
A reveure, Reina amada.
Aclariu per venir a Vós,
el camí i la carrerada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada