Auca a la Mare de Déu de Meritxell. Canillo (Andorra).

AUCA DE NTRA. SRA. DE MERITXELL.
Text de David Gálvez i dibuixos de Sergi Mas.

Mare de Déu de Meritxell

Clica aquí per a veure-la amb més qualitat

Corona de muntanyes, Senyora del Cel,
Dama d'Andorra, benèfic estel.
Conta aquesta tradició tan antiga
Com regna Nostra Verge de Meritxell sense fatiga:

Una nit de Reis, mentre cau un fort nevàs,
Un pastor cap a Canillo per Meritxell va fent pas.

Quan enmig del tou de neu albira una gavarrera
Traient flor i fulla abans que entri la primavera.

S'hi atansa tot resant, capcot, la barretina a la mà,
Presagiant la meravella del qui s'acosta a un altar.

Al peu del roseret es revela una talla:
L'efígie de la Verge lluent com una medalla.

Cap a l'altra parròquia se l'endú dins un sarró
Per mostrar al capellà la mare de Déu i el nadó.

En un altar de l'església deixen la Verge a fer nit
Amb la prometença que ben aviat tindrà un retaule beneït.

Però l'endemà al temple ja no veuen la imatge
Que retroba a Meritxell un que ve tot fent viatge.

Creient que fan sa voluntat, duen Maria en processó
de Meritxell a Encamp, deixant-la a l'altar major.

De bon matí, la talla s'ha esvaït un altre cop.
A la gavarrera retroben Nostra Dona dels Esclops.

Allí on era l'arbust, enmig d'un buit a la neu,
Hauran de bastir-li una capella a Nostra Mare de Déu.

Al pas que creix la devoció dels andorrans,
Es menester engrandir la capelleta d'abans.

Fins que una trista nit de mil nou-cents setanta-dos
Tot ho arrasa un incendi en un desastre ruïnós.

Ja fa temps que allí s'hi alça un nou temple rutilant
Que venera a Nostra Verge i al seu Jesuset infant.

Ni foc, ni neu, ni cap fatal destí
Faran malbé el desig diví:

Que nostra Dama de Meritxell
sigui d'Andorra pels segles el meridià cimbell.