—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), l'últim que hi ha publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
 |
| Mare de Déu dels Arquets Foto: Arquebisbat de Tarragona |
I
Ben sovint escolto el pit
exclamar d'un to marrit:
—Ja n'has fet prou i de sobres;
desa la ploma d'un cop,
enfili versos qui pot,
que els teus són pobres.—
—Provaré abans de finir
de trobar sisquera un bri
d'aquella herba fetillera
que transforma en goig el dol
i cada cor, en erol
de primavera.
La cercaré en el país
més harmònic, amb el fris
de muntanyes regalades,
que tingui en el seu verger
una ermita del Roser,
parets daurades.
Au, de cara al Penedès
i als Arquets, de més a més,
de ponent per les tresqueres;
el Quadrell, amb el Montmell,
i el Montferri, i quin rastell
d'altes senyeres!
entre abril i juliol
que a les nits el rossinyol
amb sos cants tot ho arbora,
o del setembre al convit
que amb la flauta el xic rupit
broda a la vora.
La riera al margepeu
encendrà la dolça veu
de gorcs, ombres i aigua fresca,
i amb el gargolleig feliç,
entre els còdols del pendís
himnes de festa.
II
L'ermitoia dels Arquets d'El Penedès
és manyaga, dolça i bella com un rés;
entremig de vinyes verdes i olivers,
faronell de llum divina al cel suspès.
Cinc-cents anys que destria meravelles
entre el vent, pluja, neu, lluna i estrelles,
i altres tants que enarbora les flamelles
dintre els pits dels fadrins i les donzelles.
Com la planta que s'arrela en bon terrer,
ha expandit el ramatge al cel serè;
i ha restat presbiteri fanaler
el que abans fou el temple tot sencer.
Mostra l'arc rebaixat la portalada;
per llucar el cel blau, xica rosana
i és encís fatxander de la façana
campanar, fent bim-bom amb la campana.
Sant Isidre, a Sant Jaume dels Domenys
decantava els núvols llostres d'ira prenys,
quan l'eixut convertia l'horta en grenys,
la Madona canviava d'escó, almenys.
A l'església restava arrecerada
ribetant de fils d'or la nuvolada
fins que el xàfec sobre els pàmpols repicava
i la terra xarbotant s'ennuegava.
Altres pluges fecundants ha congriat:
la del gaudi jorn per jorn renovellat,
amb la llum que enllumena el nostre esguard
i l'encontre amb cada ésser ben amat.
Ella estufa el rial de l'esperança
abreujant el camí que lent avança
per alçar ben gentil la balda i tanca
i enlairar d'oliver la verda branca.
III
Si hi anem dilluns de Pasqua
sota el signe de l'abril
pels camins de l'aplec planen
rics presents per dur al cambril:
oferia el pla d'Ancosa
una estrofa d'escorpins;
el riu Foix, d'aigües mudades
les cançons dels tres molins,
Vilafranca, la palanca,
Sant Martí, la Flor del pi;
Les Bunyoles, farigoles,
vi del bo, Sant Sadurní.
Amb tan riques presentalles
Verge Santa, som ací;
si de la bellesa vostra
ens en deu sisquera un bri,
cantaré encara que sigui
com un pobre teuladí
des del ràfec de l'ermita
i el meu cor deixaré dir.
 |
| Ermita de la Mare de Déu dels Arquets a Sant Jaume dels Domenys. Foto: Antonio Mora Vergés. |
 |
| Interior de l'ermita. Foto: Conèixer Catalunya. |
 |
| Restes de l'aqüeducte romà de Sant Jaume dels Domenys del que en procedeix el nom de l'advocació de la Mare de Déu dels Arquets. Foto: Àngela Llop. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada