.jpg) |
| Mare de Déu de Vilademat Museu Diocesà de Girona |
Cantaré Verge Maria,
com fillet del vostre cor;
des del cel, o Mare mia!
escolteu mon crit d'amor!
Pel llarg desert d'aquesta vida trista;
llenço gemecs de pobre desterrat;
tan sols alçant a Vós sovint la vista
el meu esperit es troba revifat.
Veig ple aquest món de perillosos llaços,
paranys i abims oberts per Llucifer;
si Vós guieu mos indecisos passos
no tindré por de caure-hi presoner.
El Cor mostrant de Mare bondadosa:
—Fill meu, dieu, jo et vull aprop de Mi;
braços oberts t'espero carinyosa,
refusaràs venir-t'hi a recollir?
No m'atrevesc! Tinc l'ànima oprimida,
bruta de fang, tacada pel pecat;
llagrimejant demana avergonyida
li concediu tan sols vostra amistat.
Sou de favors cascata cristallina,
bàlsam del trist, empar del desvalgut,
del malaltís segura medecina:
troba conhort tothom qui a Vós acut.
El pecador per Vós torna a la vida,
el cor del just feu toia de virtuts...
Per honorar eixa bondat sens mida,
Àngels del Cel, polseu vostres llaüts.
Dóna-li, maig, perfums, flors i poncelles;
ocells jolius, canteu-li refilets;
blau firmament, escampa tes estrelles
pel seu mantell voltat dels angelets.
Mare, rebeu per viva presentalla
mon cor pobret, torneu-lo al vostre Fill;
si exili dur m'allarga la batalla
contra l'infern, traieu-me del perill!
D'enyorament tinc l'ànima malalta,
solament Vós me la podeu guarir;
quan clogui els ulls, Maria, no hi feu falta:
en vostres mans, que dolç serà el morir!
* Lletra: Ll. Mª de Valls, C.O. — Música: Ll. Millet.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada