Mare de Déu de la Salut de Viladordis (Manresa) |
Hermosa Estrella del dia
De la matinada Aurora:
Siau nostra protectora
Arca de la Salut, Maria.
Veieu com ens roda el cap
Entre el progrés i la guerra?
Veieu com l'enuig aterra
L'ignorant i aquell que sap,
I valent no en queda cap?
Vós que sou l'Alba del Dia.
Ens roseguen els orgulls
Perquè sabem de la vida
Una volva mig partida
I encara ens hi fem embulls.
Per fugir de rars antulls
I endevinar bé la vida.
Cap revista no ho ha escrit
Ni la tela no ho projecta
Mes Vós sou l'ésser perfecte
Al pobre món concedit.
Tots els Testaments ho han dit
I ho rubriquen nit i dia.
La mirada vostra clara
—Ben bonica, a fe de món—
No s'imita ni es confon
Amb les serps que corren ara,
Sou del Fill la Verge Mare
Perquè el Pare així ho volia.
Si vau ser dona de poble
Cuidant bé el marit, el Fill,
L'aviram i el camp de mill,
Preserveu la virtut noble
Del qui fa, amb les mans, un moble
Del qui inventa poesia.
Viladordis us venera
Amb cançons i llums i flors,
I us ha fet d'amor un clos
D'una admirable manera,
Avui, com mil anys enrera
Acolliu qui en vós confia.
Si féreu d'Ignasi un sant
—Que us pregava sense treva
Amb la fe valenta seva,
Quan no ho era, encara tant
Empenyeu-nos endavant
Cap al bé i a l'harmonia.
Puix que havent passat molts anys
De llavors, del temps la roda
Caducava alguna moda
Però queden molts paranys,
Aparteu-nos els lleganys
I del cel feu-nos de guia.
Deu-nos pau i dignitat
—Com Vós les doneu, tan netes—
Des del Bosc de les Marcetes
Fins al cim del Montserrat.
Mare del somriure alat,
Far de llum i d'alegria.
Dels mil anys tombant la vida,
I en la ruta perdedora,
Siau nostra protectora
Arca de Salut, Maria.
Imatge de la Mare de Déu de la Salut de Viladordis. Foto: Josep Maria. |
Foto: Josep Maria.
|
Interior del santuari de la Salut de Viladordis.
Foto: Josep Maria.
|
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada