A Maria, Verge fidel

Mare de Déu d'Oliola (Noguera). S. XIII. Museu de la Catedral de La Seu d'Urgell.

Vós, que a Déu fóreu sempre fidel,

Verge Maria, 

sigueu tot hora nostre model:

feu-nos de guia per anâ al cel.

Abans del temps ja us escollí, Maria,

per Temple seu l'augusta Trinitat:

quan de ses mans vostra ànima sortia,

n'enveja el sol el lluminós esclat.

Del pare Adam no recolliu l'herència

que tots sos fills portem venint al món;

solament Vós de la infeliç sentència

no sofrireu el vergonyós afront.

Si dels vivents fou Eva dita mare,

molt més n'escau, Maria, el nom a Vós:

el fruit de mort ella ens donà abans d'ara,

Vós deu el fruit de vida saborós.

Vós no sabreu què és l'àrdua brega

amb passions que ofusquen la raó;

tot just creat el vostre Cor batega

sols pel Bon Déu, en íntima unió.

És jardí clos vostra ànima, Maria,

que per Ell es reservà l'Amat;

tota virtut ufana hi floriria,

sense abriülls malèfics de pecat.

Hi florirà la rosa ben encesa

del dolç amor que es dóna tot a Déu,

el lliri blanc de virginal puresa,

d'humilitat la violeta lleu.

En Vós un jorn, tindrà el primer sagrari

el Verb de Déu del nostre fang vestit;

el vostre si serà reliquiari

que estotjarà Qui troba el Cel petit.

Des de l'Empir, on sou tan exaltada,

gireu els ulls a aquesta vall de fel.

Mare de tots, la vostra gran fillada,

feu-la, com Vós, tostemps a Déu fidel!

* Lletra del P. Jaume Garcia Estragués — Música: Ll. Millet.