 |
| Mare de Déu de Farners |
A la Verge de Farners...
Aquí em teniu, Senyora de la Selva,
vós que feu del silenci el vostre encant
i en la silvestre soledat que us volta
teniu per companyia el vostre infant.
Aquí em teniu... com una ovella mansa
que un jorn es desprenia del ramat
i adelerada, per la ignota ruta
seguia unes roderes d'impietat.
Ara, la llum s'ha fet, i dins de l'ànima
com una llanterna que hi cremés,
i amb una fe ben viva a flor de llavi
reso a la meva Verge de Farners.
Perdó per les anyades d'eixorquia
de ceguera de l'ànima, de llot,
perdó per tantes hores de la vida
en què el meu cor us ha ignorat del tot.
Protegiu amb el vostre braç de mare
els meus passos d'avui i de demà,
com quan era un infant i creia en l'Àngel
i l'Àngel em prenia de la mà!
Com quan era un infant... que jo venia
amb el pare, la mare i els germans
i dins de la capella que us resguarda
us contemplava ajuntant bé les mans...
I fins el vostre setial pujava
per besar-vos la roba del vestit...
i aquell repic que feia la campana
amarava de pau els cinc sentits!
Regina de la Selva, que tenia a la vora,
com un guarda que haguéssiu escollit,
aquest castell ciclòpic que s'aguanta
a dalt del cim, com un gegant fornit.
Com quan era un infant jo m'encomano,
avui que ja sóc gran i ja sóc fort,
a aquesta gràcia que us fa un nimbe al rostre
i a aquell que us mira, li fa un nimbe al cor!
I us encomano a l'esposa volguda
que ve a oferir-vos la seva pietat...
pels jorns que ens restin de vida, Senyora,
jo m'encomano a la vostra bondat!
Manuel Barrera i Bonet,
camp de concentració d'Argelers (França), 1940.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada