Nadal. Poema de Carles Riba.

Figures de pessebre de Joan Montero

Nadal glaçat — Nadal ardent

d'un flamareig que el llop no entén;

Nadal adust — Nadal en flor

d'un bell Infant nat sense plor;

Nadal cruel — Nadal que riu

amb l'orb i el pobre i el captiu!

Tot era clos, tothom dormia

quan va esclafir el cant vehement;

un dels pastors, tocat pel vent,

va destriar la melodia

i va fer el crit que ens reunia:

Nadal, Nadal!

La Verge ha dit que sí al Pare.
Déu és humà, Déu és germà;
no serà mai que es digui en va
Mare de Déu i nostra Mare
a la que és Mare sense tara.
Nadal, Nadal!

Nadal encès! l'amor és trist
només per qui l'Amor no ha vist;

Nadal gemat! qui s'ofereix
a la Naixença, refloreix;

Nadal joiós! qui viu minvat
no hi morirà, si ha mai cridat
Nadal, Nadal!

Carles Riba

.