21 de setembre: Sant Mateu apòstol i evangelista.
23 de setembre: Santa Tecla.

divendres, 16 de gener de 2015

Goigs a la Mare de Déu de Montdois. Rupit i Pruit (Osona, Barcelona)

GOIGS DE NOSTRA SENYORA DE MONDOYS, CONSTITUIDA EN LA PARROQUIA DE SANT JOAN DE FABREGAS DEL TERME DE RUPIT. BISBAT DE VICH.

Mare de Déu de Montdois
Puig sou tant glorificada,
Y en virtut molt singular:
En Mondoys sou venerada
Verge y Mare tutelar.

Fou molt gran vostre alegría
Quan vingué lo Redemptor,
Sent Gabriel embaixador,
Que vos anunciá, Maria,
Que Jesus de vos volia
Naixer, per lo mon salvar.
...
De verola medicina
Sou, y de mal de costat,
De llagosta y sequedat
Nos guardau Mare divina;
O devot pues vina, vina,
Si tals favors vols lograr.

La gloria tant desitjada
Perque puguem tots lograr:
En Mondoys sou venerada
Verge y Mare tutelar.



Agraeixo a l'Agustí Esteve i Orozco de Nájar l'aportació
d'aquesta partitura del P. Odiló Ma. Planàs
Si venim a vostra ermita
per camins i caminois,
al Cel, Verge de Montdois,
també us volem fer visita.
Qui vostres virtuts imita
Certament s'ha de salvar.


Història del Santuari de Mondois, en altre temps anomenat la "Catedral de les Guilleries"

Santuari de la Mare de Déu de Montdois
El 30 de maig de 2011 es va celebrar altra vegada l'aplec al Santuari, inaugurant les obres de rehabilitació portades a terme.
Foto: Jep Boix

POEMA A LA MARE DE DÉU DE MONDOIS, per Mercè Bayona i Codina (any 1924)

Senyora

Jo vull cantar-vos, Verge Maria,
ben dolçament i amb alegria
la bella troba que m'heu dictat.
Deixa'm la lira, casta coloma;
do'm, boixeria, la teva aroma
per oferir-la a qui m'ha encisat.

De visitar-vos n'estic joiosa,
meu refugi!, Rosa flairosa
que us enamoràreu d'aqueix palau
plantat dessota les Guilleries.
Jo vull cercar-vos en mes corredories
llançant un himne cap al cel blau.

Camí dels cingles

El cor alegre i la cama ferma,
sense cansar-nos i amb bon delit,
pel mig de roures l'alta carena
hem assolit.

Pel Collsacabra com estenia
la boira fina el seu mantell!,
per les clotades després fugia
com somni bell.

Ens agombolen humides boires,
vestits i testes ens han gebrat,
i pels restobles collir xicoires
ens ha agradat.

—Avant i fora!, la fe en els llavis,
excursionistes, avant, avant!
Així van dir-nos els nostres avis,
els cims domtant.

Colls i obagues deixem enrera
i al davant nostre veiem Rupit,
de Tavertet l'ampla cinglera
m'ha embadalit.

Enllà la serra sobre Susqueda
domtant alzines i xics matois,
prop les estrelles sola s'hi queda
Santa Maria, la de Mondois

A vostres plantes, Dona riallera,
els cors deixem, i adéu-siau...
Arran dels cingles, prop les timberes, Vós nos guiau.

Excursionistes, avant i fora!,
les altes cimes que hem de pujar!
Vós, verge Mare, en sou l'aurora,
dau-nos la mà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada