dijous, 1 de gener de 2015

El tió. Poema de Nadal de Joana Raspall.

Caga-tió
Foto: Hostalets Cultura

Hi ha una pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.

L'hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d'aigua,
una poma vermella i crostons
de pa sec, que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me'l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: "Caga tió!"

El tió sap que som criatures
i esperant treure'n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb el torró
a vegades ens caga... carbó!,
com a càstig per al més llaminer.

I ningú no s'enfada; no cal.
És un joc de Nadal.


Joana Raspall

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada