dimecres, 7 de gener de 2015

Non-non. Poema de Nadal de Joana Raspall

Què li darem
al Noiet de la Mare?
Què li darem que li pugui agradar?

L'ovella diu:
—Esquileu-me la llana,
que un matalàs ben tovet se'n farà.

Diu el vell pi:
—Recolliu-me les branques
i enceneu foc per donar-li escalfor.

—Muuuunyiu-me bé
—diu la vaca calmosa—
i de la llet deu-li un bon petricó.

—Jo faré mel
—diu l'abella feinera—
que el llavi tendre li pugui endolcir.

—Jo —diu el vent—
arracono les boires
perquè l'Estel il·lumini el camí.

—Si tingués veu
—diu la flor—, jo voldria
fer-li cantades bressant-lo en el llit.

El seu desig
ple d'amor fa el prodigi.
Sense cantar-li, l'Infant s'ha adormit.

Joana Raspall

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada