I la mare mira al cel. Poema de Nadal de Joana Raspall.

Detall de pessebre
Foto: Daniel García Peris

—Mare, què vol dir, Nadal?

(A la boca, ni una engruna...)

—Mare, que vol dir, la pau?

(A l'entorn, tot foc i runa...)

—Mare, on són els homes bons?

(Es barallen com les feres...)

—Mare, per què no respons?

(Prou paraules mentideres!)

I la mare mira al cel

(bombarders en lloc d'Estel)

tot cercant la llum més alta.

Li fa un bes a cada galta

i, voltats de tant de mal,

fill i mare són Nadal.

Joana Raspall

.