—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2007.—
 |
Mare de Déu de Bernui
|
I
Entre les joies escampades
per la vall d'Àssua esplendent,
dues ermites de la Verge
branden els murs al grat del vent.
La de muntanya a tramuntana,
la de Bernui cap a mig jorn,
que les senderes discriminen
davant dels horts florits d'Altron.
Cap a Bernui decantaríem;
el camí és gai i ben fressat;
més de mil anys que hi fan garlandes
els romeus sols o bé en esbart.
Van en recerca de la Dama
que de les bordes fa palaus,
del seu poder, una moixaina,
del cor, d'amor una fornal.
D'Aquella que on posa la petja
brollen les roses i les fonts
i l'alegria i benaurança
sembra abrusades pels contorns.
II
No sé si fou de la riera
la blanca escuma, un jorn d'abril,
l'oreig suau d'una vesprada,
de la floringa la flor humil,
o bé un pastor d'ulls blaus i dolços
que la imatge va oferir
a les comelles que s'ajacen
entre Bernuí, Olp i Saurí.
El gran tresor tots abelliren,
la sang al cor es va enardir
i una palestra verinosa
Bernui alçà contra Saurí.
Saurí les gales li oferia
de les boscúries i jardins,
la galanor de les donzelles
l'arborament dels seus fadrins.
Bernui li dava amb bogalia
les altes crestes, els estanys,
mantells d'argent de les congestes,
concerts gegants dels rierals,
Les prades d'or davall dels freixes,
la dolça pau de cap al tard,
en cada cor un santuari
més galanxó que cap niu d'art
i una ermitoia que enamora
per col·locar la imatge a dins
que fos conhort, sopluig i guia
de vianants i pelegrins.
I veus ací que a la vall d'Àssua
no hi planaria més la nit;
la nova Estrella que hi puntava
duu resplendors de l'infinit.
Si a tramuntana hi ha Caregue
per barrar el pas de l'enemic,
la de Bernui serà a migdia,
una altra torre de David.
A dintre el clos de les muntanyes
els assuanencs amb somni dolç
poden dormir, perquè la Verge
amb cants d'amor els vetlla el son.
III
Si un és gamat de malaltia
o està pansit pel cal de cor,
si les collites es ressequen
per un eixut abrusador,
si de l'enveja oprobiosa
perfidiós us furga el corc
o bé un ninou truca a la porta
per obrir els ulls a la claror,
els de Bernui saben on dar-la
per a trobar el millor doctor,
el senderó que duu a l'ermita
petits i grans saben de chor.
IV
No li manca res
a la vall gemada
que té cavallers
de cota i gramalla;
del Pallars heroi
té comtes i patges,
estanys argentins
en crestes rosades
que salten ardits
isards a ramades;
palaus de cristall,
florides cascades
que fan nit i jorn
galants serenates
per a gronxolar
florits ermitatges
que esmalten la vall
i escampen pels aires
les notes dels Goigs
i els himnes dels àngels.
 | ||
| Altar de la Mare de Déu de Bernui La Mare de Déu de Bernui, patrona de la Vall d'Àssua, és una talla de fusta policromada. La seva festa és el 15 d'agost. Foto: cataloniasacra.cat
|
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada