GOZOS QUE SE CANTAN DELANTE DEL CUERPO SANTO DE S. GAUDENCIO MARTIR, QUE NUESTRO
SS. P. PIO VI CONCEDIÓ À LA CASA DE THOMÁS BIROSA COMERCIANTE DE LA VILLA DE
SITGES.
|
|
El màrtir sant Gaudenci Majòlica al carrer del seu nom a Sitges. |
Ya que el Cielo os diò ocasion
de haver à esta casa honrado
Gaudencio Martir Sagrado
dadnos vuestra proteccion.
No hay en las almas quebranto
donde habita la virtud,
ni en los cuerpos inquietud
si están con un Cuerpo Santo:
sobre esta Base ha fundado
sus aumentos la union.
...
Siempre en continuo reposo
toda la Casa estará,
y gracias à Dios dará
de este Huesped tan glorioso:
tal reliquia es un dechado
de toda resolucion.
Dueño, y Familia el cuidado
os dexan, y el corazon:
Gaudencio Martir Sagrado
dadnos vuestra proteccion.
|
|
Mn. Santiago Casanova comenta respecte a aquests Goigs:
"Sospitàvem que el cos d'aquest Sant Gaudenci, màrtir, i la casa
de Tomàs Birosa, on era venerat, havia donat nom al carrer. Ara,
però, en tenim certesa. Gràcies a unes indicacions del senyor
Xavier Miret, actiu i competent director de l'Arxiu Històric de
Sitges, podem afirmar que dita casa és la senyalada amb el número
12 del carrer de Sant Gaudenci. En efecte, ara, al primer pis, a
la llar dels esposos Antoni Plana i Victòria Peris, es conserva,
arquitectònicament perfecte, l'oratori on es venerà el cos
d'aquest sant màrtir. A la pedra clau del dintell de la portalada
de l'edifici hi figura el monograma AVE MARIA, i una data:
1792.
No busquéssim pas aquest Sant Gaudenci al Martirologi Romà. En
dit Martirologi n'hi consten cinc, tots bisbes. Es tracta del cos
d'un màrtir, segurament innominat, per això aquests goigs no ens
diuen res ni de la vida ni del martiri del sant. Era un costum
piadós molt difós als segles XVII i XVIII portar des de les
catacumbes de Roma relíquies de màrtirs que la pietat dels fidels
dels pobles o de les parròquies demanaven al Papa perquè aquell
sant màrtir fos el seu Patró i advocat davant Déu. Si no constava
el seu nom n'hi posaven un. Per això en aquests casos apareix
moltes vegades per exemple Fèlix (Feliç), així a Vilafranca del
Penedès, Víctor (Victoriós), Gaudentius (Gojós), etc.
Pius VI governà l'Església del 1775 al 1799 i Francisco Generas
fou mestre impressor a Barcelona (1754-1783) per això deduïm que
aquests goigs deuen datar d'entre 1775 i 1783. En coneixem dues
altres edicions. Ens sembla que aquest cos sant va ser traslladat
a la Granada (Alt Penedès). Probablement avui deu estar
desaparegut, des de la persecució religiosa 1936-1939."
|
|
| Font: Josep Maria Fabregat |
|
|
La casa on hauria estat aquest oratori, al carrer de sant Gaudenci de
Sitges. Foto: Google Maps. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada