Perquè tingui son
aquesta nit Santa,
sa Mare li canta
non-non, la non-non:
"Non-non Infantó,
non-non dolça estrella.
La meva cançó
per tu es torna bella.
No ploris, Infant,
dorm força i somnia
que t'està vetllant
l'amor de Maria.
El cel, argentat
d'estrelles divines,
et fa claredat
a dins de les nines.
Un àngel del Cel
de llum t'embolcalla
i et dóna un estel
sentint ta rialla.
I tu, dolçament,
amb gràcia divina,
reculls el present
com una joguina.
I dormint, dormint...
la flor del teu riure
ha anat aclarint
el meu propi viure."
La non-non tremola,
els ulls s'han tancat...
i tot l'alè vola
vers la immensitat!
Perquè tingui son
aquesta nit santa
sa Mare li canta,
non-non, la non-non.
—Poema que va obtenir el segon premi extraordinari dels X Jocs Florals de la Plaça de la Llana, a Barcelona, el 13 de juny del 1965—
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada