 |
| La Mare de Déu i Jesús. Dibuix de Pau Morales |
Les abraçades i els petons ningú no ha de taxar-vos-els ni de regular-vos-els. Són per a Vós, només, o Mare!
Dir-li "reiet de casa", "ratolinet de sucre", "bellesa de la terra", "toia del meu amor", —tota amoreta amb què l'amoixi el vostre afecte maternal— en sou ben lliure, ben mestressa.
Però aquell nom amb que el cridarà el món. El nom profetitzat, el nom simbòlic —podríem dir-ne el nom oficial—, és a Déu Pare que es pertany de dir-lo.
Li posareu per nom, Jesús.
L'Àngel el duu del cel, com l'abella la mel d'una alta branca.
Metgia de la terra, bàlsam de la salut, ambrosia celeste condensada: Li posareu per nom, Jesús.
Vós, la primera que el direu, o Mare dolça, l'acabareu de tornar dolç.
Els fills el collirem dels vostres llavis verges doblement olorós, com qui agafés un llessamí, no d'un trist pitxell d'aigua, sinó d'una fiola de perfum.
I el portarem tothora pels mals camins del món, a tall d'aquell qui, entre fetors, es posa en boca un gran clavell qui li perfumi les narines.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada