 |
| Santa Llúcia |
Oh, Santa Verge del Pujol-Guià,
per nosaltres pregueu;
Santa Llúcia, oh Màrtir gloriosa,
nostra vista guardeu.
Sota dels peus, l'Arboç hi té una plana,
que de santa Llúcia n'ha pres el nom:
Santa Llúcia en porta el nom de pila,
Verge del Pujol-Guià, per cognom.
N'és record d'una ermita allí plantada,
entremig d'arbres, marges i sarments,
ben arran del camí que al pujol mena,
ert com un menhir, tot fent cara als vents.
Ja fa més de cent anys que fou desfeta
per l'host guerrera que per est lloc passà;
res pogué salvar-se, sols una imatge,
la de la Verge del Pujol-Guià.
Dintre de l'ermita un altaret hi havia,
dedicat a la Màrtir dels ulls bells,
perfumats d'una virginal essència,
més pura que de roses i clavells.
Més si l'ermita en fou un munt de runes,
en el cor d'un poble la fe perdura
i així ho vol palesar devotament
en un matí d'un diumenge d'Octubre.
I en el centre del cim del turonell,
damunt de petita antena enclavada,
s'hi aixeca, com farell, una capella
on, amb la creu, la Verge és venerada.
A son redós la terra és esponjosa,
terra flonja, per fer-ne bells vergers;
flora ufana de vinya i d'oliveres,
d'espigues que granen i d'ametllers.
Amb fe i esperança la creu posada
serà el guaita de terra i de poblat;
dins del cor, infundiu-nos, Verge Mare
nostra, la virtut de la caritat.
—M., 28 d'octubre de 1956— Extret de la revista "Fe i vida", suplement de la Fulla parroquial de l'Arboç, del 11 de novembre de 1956.
Puix al cel sou inundada
de l'eterna resplendor;
Santa Llúcia benaurada
sadolleu-ne'l nostre cor.
En el bres de l'infantesa,
pel vostre espòs, el bon Déu
us sentiu l'ànima encesa,
i de flors un jardí en feu
que escampeu a tot arreu
i en esclats de cèlica olor.
Tot l'Arboç i sa contrada
en tot temps a vós acut
i als vostres peus prosternada
en suplicant actitud
rep de vos gràcia i ajut
i alegria en sa tristor.
Quan el gel glaça les prades
la vostra festa ens somriu
i, a l'igual que en grans diades
el sol de l'amor reviu
i tot el poble es desviu
rendint-vos degut honor.
Conserveu-nos generosa
la llum en l'enteniment
i, en fosca tenebrosa,
vos qui sou tan resplendent,
amareu contínuament
els ulls nostres de claror.
Puix gosant dalt de la glòria
de la ditxa del Senyor;
Feu que amb vos canti victòria
Santa Llúcia el nostre cor.
—Extret del suplement a la Fulla Parroquial de l'Arboç "Fe i vida", núm. 203, del 9 de desembre de 1956—
 |
| Església de Santa Llúcia de l'Arboç, en el barri del mateix nom. Cada any es fa a l'Arboç una important fira per Santa Llúcia, on les puntes de coixí hi tenen protagonisme. L'antiga capella de Santa Llúcia va ser derruïda en els fets saquejadors de les tropes napoleòniques del 1808. L'any 1956 es va fer un record especial en la Santa Missió de la Mare de Déu del Pujol-Guià que s'havia venerat en aquesta ermita i un cop recuperada es va venerar a l'església parroquial. Foto: Google Maps |
 |
| Església de Santa Llúcia. Foto: Josep Maria |
Moltes gràcies per l'aportació. Properament els posaré al bloc.
ResponElimina